Factoritzar
\left(z-6\right)\left(z-1\right)
Calcula
\left(z-6\right)\left(z-1\right)
Compartir
Copiat al porta-retalls
a+b=-7 ab=1\times 6=6
Factoritzeu l'expressió per agrupació. En primer lloc, cal reescriure l'expressió com a z^{2}+az+bz+6. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
-1,-6 -2,-3
Com que ab és positiu, a i b tenen el mateix inici de sessió. Com que a+b és negatiu, a i b són ambdós negatius. Llista de totes les parelles d'enters que donen 6 de producte.
-1-6=-7 -2-3=-5
Calculeu la suma de cada parell.
a=-6 b=-1
La solució és la parella que atorga -7 de suma.
\left(z^{2}-6z\right)+\left(-z+6\right)
Reescriviu z^{2}-7z+6 com a \left(z^{2}-6z\right)+\left(-z+6\right).
z\left(z-6\right)-\left(z-6\right)
z al primer grup i -1 al segon grup.
\left(z-6\right)\left(z-1\right)
Simplifiqueu el terme comú z-6 mitjançant la propietat distributiva.
z^{2}-7z+6=0
El polinomi quadràtic es pot factoritzar amb la transformació ax^{2}+bx+c=a\left(x-x_{1}\right)\left(x-x_{2}\right), on x_{1} i x_{2} són les solucions de l'equació quadràtica ax^{2}+bx+c=0.
z=\frac{-\left(-7\right)±\sqrt{\left(-7\right)^{2}-4\times 6}}{2}
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
z=\frac{-\left(-7\right)±\sqrt{49-4\times 6}}{2}
Eleveu -7 al quadrat.
z=\frac{-\left(-7\right)±\sqrt{49-24}}{2}
Multipliqueu -4 per 6.
z=\frac{-\left(-7\right)±\sqrt{25}}{2}
Sumeu 49 i -24.
z=\frac{-\left(-7\right)±5}{2}
Calculeu l'arrel quadrada de 25.
z=\frac{7±5}{2}
El contrari de -7 és 7.
z=\frac{12}{2}
Ara resoleu l'equació z=\frac{7±5}{2} quan ± és més. Sumeu 7 i 5.
z=6
Dividiu 12 per 2.
z=\frac{2}{2}
Ara resoleu l'equació z=\frac{7±5}{2} quan ± és menys. Resteu 5 de 7.
z=1
Dividiu 2 per 2.
z^{2}-7z+6=\left(z-6\right)\left(z-1\right)
Factoritzeu l'expressió original mitjançant ax^{2}+bx+c=a\left(x-x_{1}\right)\left(x-x_{2}\right). Substituïu 6 per x_{1} i 1 per x_{2}.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}