Resoleu z
z=\sqrt{11}-2\approx 1,31662479
z=-\sqrt{11}-2\approx -5,31662479
Compartir
Copiat al porta-retalls
z^{2}+4z=7
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
z^{2}+4z-7=7-7
Resteu 7 als dos costats de l'equació.
z^{2}+4z-7=0
En restar 7 a si mateix s'obté 0.
z=\frac{-4±\sqrt{4^{2}-4\left(-7\right)}}{2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 1 per a, 4 per b i -7 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
z=\frac{-4±\sqrt{16-4\left(-7\right)}}{2}
Eleveu 4 al quadrat.
z=\frac{-4±\sqrt{16+28}}{2}
Multipliqueu -4 per -7.
z=\frac{-4±\sqrt{44}}{2}
Sumeu 16 i 28.
z=\frac{-4±2\sqrt{11}}{2}
Calculeu l'arrel quadrada de 44.
z=\frac{2\sqrt{11}-4}{2}
Ara resoleu l'equació z=\frac{-4±2\sqrt{11}}{2} quan ± és més. Sumeu -4 i 2\sqrt{11}.
z=\sqrt{11}-2
Dividiu -4+2\sqrt{11} per 2.
z=\frac{-2\sqrt{11}-4}{2}
Ara resoleu l'equació z=\frac{-4±2\sqrt{11}}{2} quan ± és menys. Resteu 2\sqrt{11} de -4.
z=-\sqrt{11}-2
Dividiu -4-2\sqrt{11} per 2.
z=\sqrt{11}-2 z=-\sqrt{11}-2
L'equació ja s'ha resolt.
z^{2}+4z=7
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
z^{2}+4z+2^{2}=7+2^{2}
Dividiu 4, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir 2. A continuació, sumeu el quadrat del nombre 2 als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
z^{2}+4z+4=7+4
Eleveu 2 al quadrat.
z^{2}+4z+4=11
Sumeu 7 i 4.
\left(z+2\right)^{2}=11
Factor z^{2}+4z+4. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(z+2\right)^{2}}=\sqrt{11}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
z+2=\sqrt{11} z+2=-\sqrt{11}
Simplifiqueu.
z=\sqrt{11}-2 z=-\sqrt{11}-2
Resteu 2 als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}