Resoleu z
z=-5
z=2
Compartir
Copiat al porta-retalls
a+b=3 ab=-10
Per resoldre l'equació, el factor z^{2}+3z-10 amb la fórmula z^{2}+\left(a+b\right)z+ab=\left(z+a\right)\left(z+b\right). Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
-1,10 -2,5
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és positiu, el número positiu té més valor absolut que el negatiu. Llista de totes les parelles d'enters que donen -10 de producte.
-1+10=9 -2+5=3
Calculeu la suma de cada parell.
a=-2 b=5
La solució és la parella que atorga 3 de suma.
\left(z-2\right)\left(z+5\right)
Torna a escriure l'expressió factoritada \left(z+a\right)\left(z+b\right) fent servir els valors obtinguts.
z=2 z=-5
Per trobar solucions d'equació, resoleu z-2=0 i z+5=0.
a+b=3 ab=1\left(-10\right)=-10
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a z^{2}+az+bz-10. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
-1,10 -2,5
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és positiu, el número positiu té més valor absolut que el negatiu. Llista de totes les parelles d'enters que donen -10 de producte.
-1+10=9 -2+5=3
Calculeu la suma de cada parell.
a=-2 b=5
La solució és la parella que atorga 3 de suma.
\left(z^{2}-2z\right)+\left(5z-10\right)
Reescriviu z^{2}+3z-10 com a \left(z^{2}-2z\right)+\left(5z-10\right).
z\left(z-2\right)+5\left(z-2\right)
z al primer grup i 5 al segon grup.
\left(z-2\right)\left(z+5\right)
Simplifiqueu el terme comú z-2 mitjançant la propietat distributiva.
z=2 z=-5
Per trobar solucions d'equació, resoleu z-2=0 i z+5=0.
z^{2}+3z-10=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
z=\frac{-3±\sqrt{3^{2}-4\left(-10\right)}}{2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 1 per a, 3 per b i -10 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
z=\frac{-3±\sqrt{9-4\left(-10\right)}}{2}
Eleveu 3 al quadrat.
z=\frac{-3±\sqrt{9+40}}{2}
Multipliqueu -4 per -10.
z=\frac{-3±\sqrt{49}}{2}
Sumeu 9 i 40.
z=\frac{-3±7}{2}
Calculeu l'arrel quadrada de 49.
z=\frac{4}{2}
Ara resoleu l'equació z=\frac{-3±7}{2} quan ± és més. Sumeu -3 i 7.
z=2
Dividiu 4 per 2.
z=-\frac{10}{2}
Ara resoleu l'equació z=\frac{-3±7}{2} quan ± és menys. Resteu 7 de -3.
z=-5
Dividiu -10 per 2.
z=2 z=-5
L'equació ja s'ha resolt.
z^{2}+3z-10=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
z^{2}+3z-10-\left(-10\right)=-\left(-10\right)
Sumeu 10 als dos costats de l'equació.
z^{2}+3z=-\left(-10\right)
En restar -10 a si mateix s'obté 0.
z^{2}+3z=10
Resteu -10 de 0.
z^{2}+3z+\left(\frac{3}{2}\right)^{2}=10+\left(\frac{3}{2}\right)^{2}
Dividiu 3, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{3}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{3}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
z^{2}+3z+\frac{9}{4}=10+\frac{9}{4}
Per elevar \frac{3}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
z^{2}+3z+\frac{9}{4}=\frac{49}{4}
Sumeu 10 i \frac{9}{4}.
\left(z+\frac{3}{2}\right)^{2}=\frac{49}{4}
Factor z^{2}+3z+\frac{9}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(z+\frac{3}{2}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{49}{4}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
z+\frac{3}{2}=\frac{7}{2} z+\frac{3}{2}=-\frac{7}{2}
Simplifiqueu.
z=2 z=-5
Resteu \frac{3}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}