Resoleu z
z=\frac{-1+2\sqrt{6}i}{5}\approx -0,2+0,979795897i
z=\frac{-2\sqrt{6}i-1}{5}\approx -0,2-0,979795897i
Compartir
Copiat al porta-retalls
z^{2}+\frac{2}{5}z+1=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
z=\frac{-\frac{2}{5}±\sqrt{\left(\frac{2}{5}\right)^{2}-4}}{2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 1 per a, \frac{2}{5} per b i 1 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
z=\frac{-\frac{2}{5}±\sqrt{\frac{4}{25}-4}}{2}
Per elevar \frac{2}{5} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
z=\frac{-\frac{2}{5}±\sqrt{-\frac{96}{25}}}{2}
Sumeu \frac{4}{25} i -4.
z=\frac{-\frac{2}{5}±\frac{4\sqrt{6}i}{5}}{2}
Calculeu l'arrel quadrada de -\frac{96}{25}.
z=\frac{-2+4\sqrt{6}i}{2\times 5}
Ara resoleu l'equació z=\frac{-\frac{2}{5}±\frac{4\sqrt{6}i}{5}}{2} quan ± és més. Sumeu -\frac{2}{5} i \frac{4i\sqrt{6}}{5}.
z=\frac{-1+2\sqrt{6}i}{5}
Dividiu \frac{-2+4i\sqrt{6}}{5} per 2.
z=\frac{-4\sqrt{6}i-2}{2\times 5}
Ara resoleu l'equació z=\frac{-\frac{2}{5}±\frac{4\sqrt{6}i}{5}}{2} quan ± és menys. Resteu \frac{4i\sqrt{6}}{5} de -\frac{2}{5}.
z=\frac{-2\sqrt{6}i-1}{5}
Dividiu \frac{-2-4i\sqrt{6}}{5} per 2.
z=\frac{-1+2\sqrt{6}i}{5} z=\frac{-2\sqrt{6}i-1}{5}
L'equació ja s'ha resolt.
z^{2}+\frac{2}{5}z+1=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
z^{2}+\frac{2}{5}z+1-1=-1
Resteu 1 als dos costats de l'equació.
z^{2}+\frac{2}{5}z=-1
En restar 1 a si mateix s'obté 0.
z^{2}+\frac{2}{5}z+\left(\frac{1}{5}\right)^{2}=-1+\left(\frac{1}{5}\right)^{2}
Dividiu \frac{2}{5}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{1}{5}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{1}{5} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
z^{2}+\frac{2}{5}z+\frac{1}{25}=-1+\frac{1}{25}
Per elevar \frac{1}{5} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
z^{2}+\frac{2}{5}z+\frac{1}{25}=-\frac{24}{25}
Sumeu -1 i \frac{1}{25}.
\left(z+\frac{1}{5}\right)^{2}=-\frac{24}{25}
Factor z^{2}+\frac{2}{5}z+\frac{1}{25}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(z+\frac{1}{5}\right)^{2}}=\sqrt{-\frac{24}{25}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
z+\frac{1}{5}=\frac{2\sqrt{6}i}{5} z+\frac{1}{5}=-\frac{2\sqrt{6}i}{5}
Simplifiqueu.
z=\frac{-1+2\sqrt{6}i}{5} z=\frac{-2\sqrt{6}i-1}{5}
Resteu \frac{1}{5} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}