Resoleu y
y = \frac{\sqrt{13} + 2}{3} \approx 1,868517092
y=\frac{2-\sqrt{13}}{3}\approx -0,535183758
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
y-\frac{2y+3}{3y-2}=0
Resteu \frac{2y+3}{3y-2} en tots dos costats.
\frac{y\left(3y-2\right)}{3y-2}-\frac{2y+3}{3y-2}=0
Per afegir o restar les expressions, amplieu-les perquè els denominadors coincideixin. Multipliqueu y per \frac{3y-2}{3y-2}.
\frac{y\left(3y-2\right)-\left(2y+3\right)}{3y-2}=0
Com que \frac{y\left(3y-2\right)}{3y-2} i \frac{2y+3}{3y-2} tenen el mateix denominador, resteu-los mitjançant la subtracció dels seus numeradors.
\frac{3y^{2}-2y-2y-3}{3y-2}=0
Feu les multiplicacions a y\left(3y-2\right)-\left(2y+3\right).
\frac{3y^{2}-4y-3}{3y-2}=0
Combineu els termes similars de 3y^{2}-2y-2y-3.
3y^{2}-4y-3=0
La variable y no pot ser igual a \frac{2}{3}, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per 3y-2.
y=\frac{-\left(-4\right)±\sqrt{\left(-4\right)^{2}-4\times 3\left(-3\right)}}{2\times 3}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 3 per a, -4 per b i -3 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
y=\frac{-\left(-4\right)±\sqrt{16-4\times 3\left(-3\right)}}{2\times 3}
Eleveu -4 al quadrat.
y=\frac{-\left(-4\right)±\sqrt{16-12\left(-3\right)}}{2\times 3}
Multipliqueu -4 per 3.
y=\frac{-\left(-4\right)±\sqrt{16+36}}{2\times 3}
Multipliqueu -12 per -3.
y=\frac{-\left(-4\right)±\sqrt{52}}{2\times 3}
Sumeu 16 i 36.
y=\frac{-\left(-4\right)±2\sqrt{13}}{2\times 3}
Calculeu l'arrel quadrada de 52.
y=\frac{4±2\sqrt{13}}{2\times 3}
El contrari de -4 és 4.
y=\frac{4±2\sqrt{13}}{6}
Multipliqueu 2 per 3.
y=\frac{2\sqrt{13}+4}{6}
Ara resoleu l'equació y=\frac{4±2\sqrt{13}}{6} quan ± és més. Sumeu 4 i 2\sqrt{13}.
y=\frac{\sqrt{13}+2}{3}
Dividiu 4+2\sqrt{13} per 6.
y=\frac{4-2\sqrt{13}}{6}
Ara resoleu l'equació y=\frac{4±2\sqrt{13}}{6} quan ± és menys. Resteu 2\sqrt{13} de 4.
y=\frac{2-\sqrt{13}}{3}
Dividiu 4-2\sqrt{13} per 6.
y=\frac{\sqrt{13}+2}{3} y=\frac{2-\sqrt{13}}{3}
L'equació ja s'ha resolt.
y-\frac{2y+3}{3y-2}=0
Resteu \frac{2y+3}{3y-2} en tots dos costats.
\frac{y\left(3y-2\right)}{3y-2}-\frac{2y+3}{3y-2}=0
Per afegir o restar les expressions, amplieu-les perquè els denominadors coincideixin. Multipliqueu y per \frac{3y-2}{3y-2}.
\frac{y\left(3y-2\right)-\left(2y+3\right)}{3y-2}=0
Com que \frac{y\left(3y-2\right)}{3y-2} i \frac{2y+3}{3y-2} tenen el mateix denominador, resteu-los mitjançant la subtracció dels seus numeradors.
\frac{3y^{2}-2y-2y-3}{3y-2}=0
Feu les multiplicacions a y\left(3y-2\right)-\left(2y+3\right).
\frac{3y^{2}-4y-3}{3y-2}=0
Combineu els termes similars de 3y^{2}-2y-2y-3.
3y^{2}-4y-3=0
La variable y no pot ser igual a \frac{2}{3}, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per 3y-2.
3y^{2}-4y=3
Afegiu 3 als dos costats. Qualsevol valor més zero dóna com a resultat el mateix valor.
\frac{3y^{2}-4y}{3}=\frac{3}{3}
Dividiu els dos costats per 3.
y^{2}-\frac{4}{3}y=\frac{3}{3}
En dividir per 3 es desfà la multiplicació per 3.
y^{2}-\frac{4}{3}y=1
Dividiu 3 per 3.
y^{2}-\frac{4}{3}y+\left(-\frac{2}{3}\right)^{2}=1+\left(-\frac{2}{3}\right)^{2}
Dividiu -\frac{4}{3}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{2}{3}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{2}{3} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
y^{2}-\frac{4}{3}y+\frac{4}{9}=1+\frac{4}{9}
Per elevar -\frac{2}{3} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
y^{2}-\frac{4}{3}y+\frac{4}{9}=\frac{13}{9}
Sumeu 1 i \frac{4}{9}.
\left(y-\frac{2}{3}\right)^{2}=\frac{13}{9}
Factor y^{2}-\frac{4}{3}y+\frac{4}{9}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(y-\frac{2}{3}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{13}{9}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
y-\frac{2}{3}=\frac{\sqrt{13}}{3} y-\frac{2}{3}=-\frac{\sqrt{13}}{3}
Simplifiqueu.
y=\frac{\sqrt{13}+2}{3} y=\frac{2-\sqrt{13}}{3}
Sumeu \frac{2}{3} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}