Resoleu y
y=-1
y=2
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
y^{2}-2-y=0
Resteu y en tots dos costats.
y^{2}-y-2=0
Torneu a ordenar el polinomi per posar-lo en forma estàndard. Poseu els termes en ordre, de la potència més gran a la més petita.
a+b=-1 ab=-2
Per resoldre l'equació, el factor y^{2}-y-2 amb la fórmula y^{2}+\left(a+b\right)y+ab=\left(y+a\right)\left(y+b\right). Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
a=-2 b=1
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és negatiu, el número negatiu té un valor més absolut que el positiu. L'únic parell d'aquest tipus és la solució del sistema.
\left(y-2\right)\left(y+1\right)
Torna a escriure l'expressió factoritada \left(y+a\right)\left(y+b\right) fent servir els valors obtinguts.
y=2 y=-1
Per trobar solucions d'equació, resoleu y-2=0 i y+1=0.
y^{2}-2-y=0
Resteu y en tots dos costats.
y^{2}-y-2=0
Torneu a ordenar el polinomi per posar-lo en forma estàndard. Poseu els termes en ordre, de la potència més gran a la més petita.
a+b=-1 ab=1\left(-2\right)=-2
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a y^{2}+ay+by-2. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
a=-2 b=1
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és negatiu, el número negatiu té un valor més absolut que el positiu. L'únic parell d'aquest tipus és la solució del sistema.
\left(y^{2}-2y\right)+\left(y-2\right)
Reescriviu y^{2}-y-2 com a \left(y^{2}-2y\right)+\left(y-2\right).
y\left(y-2\right)+y-2
Simplifiqueu y a y^{2}-2y.
\left(y-2\right)\left(y+1\right)
Simplifiqueu el terme comú y-2 mitjançant la propietat distributiva.
y=2 y=-1
Per trobar solucions d'equació, resoleu y-2=0 i y+1=0.
y^{2}-2-y=0
Resteu y en tots dos costats.
y^{2}-y-2=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
y=\frac{-\left(-1\right)±\sqrt{1-4\left(-2\right)}}{2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 1 per a, -1 per b i -2 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
y=\frac{-\left(-1\right)±\sqrt{1+8}}{2}
Multipliqueu -4 per -2.
y=\frac{-\left(-1\right)±\sqrt{9}}{2}
Sumeu 1 i 8.
y=\frac{-\left(-1\right)±3}{2}
Calculeu l'arrel quadrada de 9.
y=\frac{1±3}{2}
El contrari de -1 és 1.
y=\frac{4}{2}
Ara resoleu l'equació y=\frac{1±3}{2} quan ± és més. Sumeu 1 i 3.
y=2
Dividiu 4 per 2.
y=-\frac{2}{2}
Ara resoleu l'equació y=\frac{1±3}{2} quan ± és menys. Resteu 3 de 1.
y=-1
Dividiu -2 per 2.
y=2 y=-1
L'equació ja s'ha resolt.
y^{2}-2-y=0
Resteu y en tots dos costats.
y^{2}-y=2
Afegiu 2 als dos costats. Qualsevol valor més zero dóna com a resultat el mateix valor.
y^{2}-y+\left(-\frac{1}{2}\right)^{2}=2+\left(-\frac{1}{2}\right)^{2}
Dividiu -1, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{1}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{1}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
y^{2}-y+\frac{1}{4}=2+\frac{1}{4}
Per elevar -\frac{1}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
y^{2}-y+\frac{1}{4}=\frac{9}{4}
Sumeu 2 i \frac{1}{4}.
\left(y-\frac{1}{2}\right)^{2}=\frac{9}{4}
Factor y^{2}-y+\frac{1}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(y-\frac{1}{2}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{9}{4}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
y-\frac{1}{2}=\frac{3}{2} y-\frac{1}{2}=-\frac{3}{2}
Simplifiqueu.
y=2 y=-1
Sumeu \frac{1}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}