Resoleu x (complex solution)
x=\frac{1}{2}+\frac{1}{6}i\approx 0,5+0,166666667i
x=\frac{1}{2}-\frac{1}{6}i\approx 0,5-0,166666667i
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
-x^{2}+x=\frac{5}{18}
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
-x^{2}+x-\frac{5}{18}=\frac{5}{18}-\frac{5}{18}
Resteu \frac{5}{18} als dos costats de l'equació.
-x^{2}+x-\frac{5}{18}=0
En restar \frac{5}{18} a si mateix s'obté 0.
x=\frac{-1±\sqrt{1^{2}-4\left(-1\right)\left(-\frac{5}{18}\right)}}{2\left(-1\right)}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu -1 per a, 1 per b i -\frac{5}{18} per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-1±\sqrt{1-4\left(-1\right)\left(-\frac{5}{18}\right)}}{2\left(-1\right)}
Eleveu 1 al quadrat.
x=\frac{-1±\sqrt{1+4\left(-\frac{5}{18}\right)}}{2\left(-1\right)}
Multipliqueu -4 per -1.
x=\frac{-1±\sqrt{1-\frac{10}{9}}}{2\left(-1\right)}
Multipliqueu 4 per -\frac{5}{18}.
x=\frac{-1±\sqrt{-\frac{1}{9}}}{2\left(-1\right)}
Sumeu 1 i -\frac{10}{9}.
x=\frac{-1±\frac{1}{3}i}{2\left(-1\right)}
Calculeu l'arrel quadrada de -\frac{1}{9}.
x=\frac{-1±\frac{1}{3}i}{-2}
Multipliqueu 2 per -1.
x=\frac{-1+\frac{1}{3}i}{-2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-1±\frac{1}{3}i}{-2} quan ± és més. Sumeu -1 i \frac{1}{3}i.
x=\frac{1}{2}-\frac{1}{6}i
Dividiu -1+\frac{1}{3}i per -2.
x=\frac{-1-\frac{1}{3}i}{-2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-1±\frac{1}{3}i}{-2} quan ± és menys. Resteu \frac{1}{3}i de -1.
x=\frac{1}{2}+\frac{1}{6}i
Dividiu -1-\frac{1}{3}i per -2.
x=\frac{1}{2}-\frac{1}{6}i x=\frac{1}{2}+\frac{1}{6}i
L'equació ja s'ha resolt.
-x^{2}+x=\frac{5}{18}
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
\frac{-x^{2}+x}{-1}=\frac{\frac{5}{18}}{-1}
Dividiu els dos costats per -1.
x^{2}+\frac{1}{-1}x=\frac{\frac{5}{18}}{-1}
En dividir per -1 es desfà la multiplicació per -1.
x^{2}-x=\frac{\frac{5}{18}}{-1}
Dividiu 1 per -1.
x^{2}-x=-\frac{5}{18}
Dividiu \frac{5}{18} per -1.
x^{2}-x+\left(-\frac{1}{2}\right)^{2}=-\frac{5}{18}+\left(-\frac{1}{2}\right)^{2}
Dividiu -1, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{1}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{1}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-x+\frac{1}{4}=-\frac{5}{18}+\frac{1}{4}
Per elevar -\frac{1}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-x+\frac{1}{4}=-\frac{1}{36}
Sumeu -\frac{5}{18} i \frac{1}{4} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x-\frac{1}{2}\right)^{2}=-\frac{1}{36}
Factor x^{2}-x+\frac{1}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{1}{2}\right)^{2}}=\sqrt{-\frac{1}{36}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{1}{2}=\frac{1}{6}i x-\frac{1}{2}=-\frac{1}{6}i
Simplifiqueu.
x=\frac{1}{2}+\frac{1}{6}i x=\frac{1}{2}-\frac{1}{6}i
Sumeu \frac{1}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}