Resoleu x
x=-2
x=9
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
a+b=-7 ab=-18
Per resoldre l'equació, el factor x^{2}-7x-18 amb la fórmula x^{2}+\left(a+b\right)x+ab=\left(x+a\right)\left(x+b\right). Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
1,-18 2,-9 3,-6
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és negatiu, el número negatiu té un valor més absolut que el positiu. Llista de totes les parelles d'enters que donen -18 de producte.
1-18=-17 2-9=-7 3-6=-3
Calculeu la suma de cada parell.
a=-9 b=2
La solució és la parella que atorga -7 de suma.
\left(x-9\right)\left(x+2\right)
Torna a escriure l'expressió factoritada \left(x+a\right)\left(x+b\right) fent servir els valors obtinguts.
x=9 x=-2
Per trobar solucions d'equació, resoleu x-9=0 i x+2=0.
a+b=-7 ab=1\left(-18\right)=-18
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a x^{2}+ax+bx-18. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
1,-18 2,-9 3,-6
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és negatiu, el número negatiu té un valor més absolut que el positiu. Llista de totes les parelles d'enters que donen -18 de producte.
1-18=-17 2-9=-7 3-6=-3
Calculeu la suma de cada parell.
a=-9 b=2
La solució és la parella que atorga -7 de suma.
\left(x^{2}-9x\right)+\left(2x-18\right)
Reescriviu x^{2}-7x-18 com a \left(x^{2}-9x\right)+\left(2x-18\right).
x\left(x-9\right)+2\left(x-9\right)
x al primer grup i 2 al segon grup.
\left(x-9\right)\left(x+2\right)
Simplifiqueu el terme comú x-9 mitjançant la propietat distributiva.
x=9 x=-2
Per trobar solucions d'equació, resoleu x-9=0 i x+2=0.
x^{2}-7x-18=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-\left(-7\right)±\sqrt{\left(-7\right)^{2}-4\left(-18\right)}}{2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 1 per a, -7 per b i -18 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-7\right)±\sqrt{49-4\left(-18\right)}}{2}
Eleveu -7 al quadrat.
x=\frac{-\left(-7\right)±\sqrt{49+72}}{2}
Multipliqueu -4 per -18.
x=\frac{-\left(-7\right)±\sqrt{121}}{2}
Sumeu 49 i 72.
x=\frac{-\left(-7\right)±11}{2}
Calculeu l'arrel quadrada de 121.
x=\frac{7±11}{2}
El contrari de -7 és 7.
x=\frac{18}{2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{7±11}{2} quan ± és més. Sumeu 7 i 11.
x=9
Dividiu 18 per 2.
x=-\frac{4}{2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{7±11}{2} quan ± és menys. Resteu 11 de 7.
x=-2
Dividiu -4 per 2.
x=9 x=-2
L'equació ja s'ha resolt.
x^{2}-7x-18=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
x^{2}-7x-18-\left(-18\right)=-\left(-18\right)
Sumeu 18 als dos costats de l'equació.
x^{2}-7x=-\left(-18\right)
En restar -18 a si mateix s'obté 0.
x^{2}-7x=18
Resteu -18 de 0.
x^{2}-7x+\left(-\frac{7}{2}\right)^{2}=18+\left(-\frac{7}{2}\right)^{2}
Dividiu -7, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{7}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{7}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-7x+\frac{49}{4}=18+\frac{49}{4}
Per elevar -\frac{7}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-7x+\frac{49}{4}=\frac{121}{4}
Sumeu 18 i \frac{49}{4}.
\left(x-\frac{7}{2}\right)^{2}=\frac{121}{4}
Factor x^{2}-7x+\frac{49}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{7}{2}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{121}{4}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{7}{2}=\frac{11}{2} x-\frac{7}{2}=-\frac{11}{2}
Simplifiqueu.
x=9 x=-2
Sumeu \frac{7}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}