Resoleu x
x=-3
x=7
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
a+b=-4 ab=-21
Per resoldre l'equació, el factor x^{2}-4x-21 amb la fórmula x^{2}+\left(a+b\right)x+ab=\left(x+a\right)\left(x+b\right). Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
1,-21 3,-7
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és negatiu, el número negatiu té un valor més absolut que el positiu. Llista de totes les parelles d'enters que donen -21 de producte.
1-21=-20 3-7=-4
Calculeu la suma de cada parell.
a=-7 b=3
La solució és la parella que atorga -4 de suma.
\left(x-7\right)\left(x+3\right)
Torna a escriure l'expressió factoritada \left(x+a\right)\left(x+b\right) fent servir els valors obtinguts.
x=7 x=-3
Per trobar solucions d'equació, resoleu x-7=0 i x+3=0.
a+b=-4 ab=1\left(-21\right)=-21
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a x^{2}+ax+bx-21. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
1,-21 3,-7
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és negatiu, el número negatiu té un valor més absolut que el positiu. Llista de totes les parelles d'enters que donen -21 de producte.
1-21=-20 3-7=-4
Calculeu la suma de cada parell.
a=-7 b=3
La solució és la parella que atorga -4 de suma.
\left(x^{2}-7x\right)+\left(3x-21\right)
Reescriviu x^{2}-4x-21 com a \left(x^{2}-7x\right)+\left(3x-21\right).
x\left(x-7\right)+3\left(x-7\right)
x al primer grup i 3 al segon grup.
\left(x-7\right)\left(x+3\right)
Simplifiqueu el terme comú x-7 mitjançant la propietat distributiva.
x=7 x=-3
Per trobar solucions d'equació, resoleu x-7=0 i x+3=0.
x^{2}-4x-21=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-\left(-4\right)±\sqrt{\left(-4\right)^{2}-4\left(-21\right)}}{2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 1 per a, -4 per b i -21 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-4\right)±\sqrt{16-4\left(-21\right)}}{2}
Eleveu -4 al quadrat.
x=\frac{-\left(-4\right)±\sqrt{16+84}}{2}
Multipliqueu -4 per -21.
x=\frac{-\left(-4\right)±\sqrt{100}}{2}
Sumeu 16 i 84.
x=\frac{-\left(-4\right)±10}{2}
Calculeu l'arrel quadrada de 100.
x=\frac{4±10}{2}
El contrari de -4 és 4.
x=\frac{14}{2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{4±10}{2} quan ± és més. Sumeu 4 i 10.
x=7
Dividiu 14 per 2.
x=-\frac{6}{2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{4±10}{2} quan ± és menys. Resteu 10 de 4.
x=-3
Dividiu -6 per 2.
x=7 x=-3
L'equació ja s'ha resolt.
x^{2}-4x-21=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
x^{2}-4x-21-\left(-21\right)=-\left(-21\right)
Sumeu 21 als dos costats de l'equació.
x^{2}-4x=-\left(-21\right)
En restar -21 a si mateix s'obté 0.
x^{2}-4x=21
Resteu -21 de 0.
x^{2}-4x+\left(-2\right)^{2}=21+\left(-2\right)^{2}
Dividiu -4, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -2. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -2 als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-4x+4=21+4
Eleveu -2 al quadrat.
x^{2}-4x+4=25
Sumeu 21 i 4.
\left(x-2\right)^{2}=25
Factor x^{2}-4x+4. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-2\right)^{2}}=\sqrt{25}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-2=5 x-2=-5
Simplifiqueu.
x=7 x=-3
Sumeu 2 als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}