Resoleu x (complex solution)
x=\sqrt{3}+\sqrt{5}i\approx 1,732050808+2,236067977i
x=-\sqrt{5}i+\sqrt{3}\approx 1,732050808-2,236067977i
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
x^{2}+\left(-2\sqrt{3}\right)x+8=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-\left(-2\sqrt{3}\right)±\sqrt{\left(-2\sqrt{3}\right)^{2}-4\times 8}}{2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 1 per a, -2\sqrt{3} per b i 8 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-2\sqrt{3}\right)±\sqrt{12-4\times 8}}{2}
Eleveu -2\sqrt{3} al quadrat.
x=\frac{-\left(-2\sqrt{3}\right)±\sqrt{12-32}}{2}
Multipliqueu -4 per 8.
x=\frac{-\left(-2\sqrt{3}\right)±\sqrt{-20}}{2}
Sumeu 12 i -32.
x=\frac{-\left(-2\sqrt{3}\right)±2\sqrt{5}i}{2}
Calculeu l'arrel quadrada de -20.
x=\frac{2\sqrt{3}±2\sqrt{5}i}{2}
El contrari de -2\sqrt{3} és 2\sqrt{3}.
x=\frac{2\sqrt{3}+2\sqrt{5}i}{2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{2\sqrt{3}±2\sqrt{5}i}{2} quan ± és més. Sumeu 2\sqrt{3} i 2i\sqrt{5}.
x=\sqrt{3}+\sqrt{5}i
Dividiu 2\sqrt{3}+2i\sqrt{5} per 2.
x=\frac{-2\sqrt{5}i+2\sqrt{3}}{2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{2\sqrt{3}±2\sqrt{5}i}{2} quan ± és menys. Resteu 2i\sqrt{5} de 2\sqrt{3}.
x=-\sqrt{5}i+\sqrt{3}
Dividiu 2\sqrt{3}-2i\sqrt{5} per 2.
x=\sqrt{3}+\sqrt{5}i x=-\sqrt{5}i+\sqrt{3}
L'equació ja s'ha resolt.
x^{2}+\left(-2\sqrt{3}\right)x+8=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
x^{2}+\left(-2\sqrt{3}\right)x+8-8=-8
Resteu 8 als dos costats de l'equació.
x^{2}+\left(-2\sqrt{3}\right)x=-8
En restar 8 a si mateix s'obté 0.
x^{2}+\left(-2\sqrt{3}\right)x+\left(-\sqrt{3}\right)^{2}=-8+\left(-\sqrt{3}\right)^{2}
Dividiu -2\sqrt{3}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\sqrt{3}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\sqrt{3} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\left(-2\sqrt{3}\right)x+3=-8+3
Eleveu -\sqrt{3} al quadrat.
x^{2}+\left(-2\sqrt{3}\right)x+3=-5
Sumeu -8 i 3.
\left(x-\sqrt{3}\right)^{2}=-5
Factor x^{2}+\left(-2\sqrt{3}\right)x+3. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\sqrt{3}\right)^{2}}=\sqrt{-5}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\sqrt{3}=\sqrt{5}i x-\sqrt{3}=-\sqrt{5}i
Simplifiqueu.
x=\sqrt{3}+\sqrt{5}i x=-\sqrt{5}i+\sqrt{3}
Sumeu \sqrt{3} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}