Resoleu x
x=2\sqrt{23}+9\approx 18,591663047
x=9-2\sqrt{23}\approx -0,591663047
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
x^{2}-18x-18=-7
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x^{2}-18x-18-\left(-7\right)=-7-\left(-7\right)
Sumeu 7 als dos costats de l'equació.
x^{2}-18x-18-\left(-7\right)=0
En restar -7 a si mateix s'obté 0.
x^{2}-18x-11=0
Resteu -7 de -18.
x=\frac{-\left(-18\right)±\sqrt{\left(-18\right)^{2}-4\left(-11\right)}}{2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 1 per a, -18 per b i -11 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-18\right)±\sqrt{324-4\left(-11\right)}}{2}
Eleveu -18 al quadrat.
x=\frac{-\left(-18\right)±\sqrt{324+44}}{2}
Multipliqueu -4 per -11.
x=\frac{-\left(-18\right)±\sqrt{368}}{2}
Sumeu 324 i 44.
x=\frac{-\left(-18\right)±4\sqrt{23}}{2}
Calculeu l'arrel quadrada de 368.
x=\frac{18±4\sqrt{23}}{2}
El contrari de -18 és 18.
x=\frac{4\sqrt{23}+18}{2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{18±4\sqrt{23}}{2} quan ± és més. Sumeu 18 i 4\sqrt{23}.
x=2\sqrt{23}+9
Dividiu 18+4\sqrt{23} per 2.
x=\frac{18-4\sqrt{23}}{2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{18±4\sqrt{23}}{2} quan ± és menys. Resteu 4\sqrt{23} de 18.
x=9-2\sqrt{23}
Dividiu 18-4\sqrt{23} per 2.
x=2\sqrt{23}+9 x=9-2\sqrt{23}
L'equació ja s'ha resolt.
x^{2}-18x-18=-7
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
x^{2}-18x-18-\left(-18\right)=-7-\left(-18\right)
Sumeu 18 als dos costats de l'equació.
x^{2}-18x=-7-\left(-18\right)
En restar -18 a si mateix s'obté 0.
x^{2}-18x=11
Resteu -18 de -7.
x^{2}-18x+\left(-9\right)^{2}=11+\left(-9\right)^{2}
Dividiu -18, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -9. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -9 als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-18x+81=11+81
Eleveu -9 al quadrat.
x^{2}-18x+81=92
Sumeu 11 i 81.
\left(x-9\right)^{2}=92
Factor x^{2}-18x+81. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-9\right)^{2}}=\sqrt{92}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-9=2\sqrt{23} x-9=-2\sqrt{23}
Simplifiqueu.
x=2\sqrt{23}+9 x=9-2\sqrt{23}
Sumeu 9 als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}