Resoleu x
x=-\frac{1}{3}\approx -0,333333333
x=3
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
x^{2}-\frac{8}{3}x-1=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-\left(-\frac{8}{3}\right)±\sqrt{\left(-\frac{8}{3}\right)^{2}-4\left(-1\right)}}{2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 1 per a, -\frac{8}{3} per b i -1 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-\frac{8}{3}\right)±\sqrt{\frac{64}{9}-4\left(-1\right)}}{2}
Per elevar -\frac{8}{3} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x=\frac{-\left(-\frac{8}{3}\right)±\sqrt{\frac{64}{9}+4}}{2}
Multipliqueu -4 per -1.
x=\frac{-\left(-\frac{8}{3}\right)±\sqrt{\frac{100}{9}}}{2}
Sumeu \frac{64}{9} i 4.
x=\frac{-\left(-\frac{8}{3}\right)±\frac{10}{3}}{2}
Calculeu l'arrel quadrada de \frac{100}{9}.
x=\frac{\frac{8}{3}±\frac{10}{3}}{2}
El contrari de -\frac{8}{3} és \frac{8}{3}.
x=\frac{6}{2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{\frac{8}{3}±\frac{10}{3}}{2} quan ± és més. Sumeu \frac{8}{3} i \frac{10}{3} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
x=3
Dividiu 6 per 2.
x=-\frac{\frac{2}{3}}{2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{\frac{8}{3}±\frac{10}{3}}{2} quan ± és menys. Per restar \frac{10}{3} de \frac{8}{3}, trobeu un denominador comú i resteu-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció als termes més baixos sempre que sigui possible.
x=-\frac{1}{3}
Dividiu -\frac{2}{3} per 2.
x=3 x=-\frac{1}{3}
L'equació ja s'ha resolt.
x^{2}-\frac{8}{3}x-1=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
x^{2}-\frac{8}{3}x-1-\left(-1\right)=-\left(-1\right)
Sumeu 1 als dos costats de l'equació.
x^{2}-\frac{8}{3}x=-\left(-1\right)
En restar -1 a si mateix s'obté 0.
x^{2}-\frac{8}{3}x=1
Resteu -1 de 0.
x^{2}-\frac{8}{3}x+\left(-\frac{4}{3}\right)^{2}=1+\left(-\frac{4}{3}\right)^{2}
Dividiu -\frac{8}{3}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{4}{3}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{4}{3} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-\frac{8}{3}x+\frac{16}{9}=1+\frac{16}{9}
Per elevar -\frac{4}{3} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-\frac{8}{3}x+\frac{16}{9}=\frac{25}{9}
Sumeu 1 i \frac{16}{9}.
\left(x-\frac{4}{3}\right)^{2}=\frac{25}{9}
Factor x^{2}-\frac{8}{3}x+\frac{16}{9}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{4}{3}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{25}{9}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{4}{3}=\frac{5}{3} x-\frac{4}{3}=-\frac{5}{3}
Simplifiqueu.
x=3 x=-\frac{1}{3}
Sumeu \frac{4}{3} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}