Resoleu x (complex solution)
x=\frac{-3+\sqrt{39}i}{2}\approx -1,5+3,122498999i
x=\frac{-\sqrt{39}i-3}{2}\approx -1,5-3,122498999i
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
x^{2}+3x+12=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-3±\sqrt{3^{2}-4\times 12}}{2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 1 per a, 3 per b i 12 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-3±\sqrt{9-4\times 12}}{2}
Eleveu 3 al quadrat.
x=\frac{-3±\sqrt{9-48}}{2}
Multipliqueu -4 per 12.
x=\frac{-3±\sqrt{-39}}{2}
Sumeu 9 i -48.
x=\frac{-3±\sqrt{39}i}{2}
Calculeu l'arrel quadrada de -39.
x=\frac{-3+\sqrt{39}i}{2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-3±\sqrt{39}i}{2} quan ± és més. Sumeu -3 i i\sqrt{39}.
x=\frac{-\sqrt{39}i-3}{2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-3±\sqrt{39}i}{2} quan ± és menys. Resteu i\sqrt{39} de -3.
x=\frac{-3+\sqrt{39}i}{2} x=\frac{-\sqrt{39}i-3}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
x^{2}+3x+12=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
x^{2}+3x+12-12=-12
Resteu 12 als dos costats de l'equació.
x^{2}+3x=-12
En restar 12 a si mateix s'obté 0.
x^{2}+3x+\left(\frac{3}{2}\right)^{2}=-12+\left(\frac{3}{2}\right)^{2}
Dividiu 3, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{3}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{3}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+3x+\frac{9}{4}=-12+\frac{9}{4}
Per elevar \frac{3}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+3x+\frac{9}{4}=-\frac{39}{4}
Sumeu -12 i \frac{9}{4}.
\left(x+\frac{3}{2}\right)^{2}=-\frac{39}{4}
Factor x^{2}+3x+\frac{9}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{3}{2}\right)^{2}}=\sqrt{-\frac{39}{4}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{3}{2}=\frac{\sqrt{39}i}{2} x+\frac{3}{2}=-\frac{\sqrt{39}i}{2}
Simplifiqueu.
x=\frac{-3+\sqrt{39}i}{2} x=\frac{-\sqrt{39}i-3}{2}
Resteu \frac{3}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}