Resoleu x (complex solution)
x=\frac{-\sqrt{6}+\sqrt{14}i}{2}\approx -1,224744871+1,870828693i
x=\frac{-\sqrt{14}i-\sqrt{6}}{2}\approx -1,224744871-1,870828693i
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
x^{2}+\sqrt{6}x+5=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-\sqrt{6}±\sqrt{\left(\sqrt{6}\right)^{2}-4\times 5}}{2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 1 per a, \sqrt{6} per b i 5 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\sqrt{6}±\sqrt{6-4\times 5}}{2}
Eleveu \sqrt{6} al quadrat.
x=\frac{-\sqrt{6}±\sqrt{6-20}}{2}
Multipliqueu -4 per 5.
x=\frac{-\sqrt{6}±\sqrt{-14}}{2}
Sumeu 6 i -20.
x=\frac{-\sqrt{6}±\sqrt{14}i}{2}
Calculeu l'arrel quadrada de -14.
x=\frac{-\sqrt{6}+\sqrt{14}i}{2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-\sqrt{6}±\sqrt{14}i}{2} quan ± és més. Sumeu -\sqrt{6} i i\sqrt{14}.
x=\frac{-\sqrt{14}i-\sqrt{6}}{2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-\sqrt{6}±\sqrt{14}i}{2} quan ± és menys. Resteu i\sqrt{14} de -\sqrt{6}.
x=\frac{-\sqrt{6}+\sqrt{14}i}{2} x=\frac{-\sqrt{14}i-\sqrt{6}}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
x^{2}+\sqrt{6}x+5=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
x^{2}+\sqrt{6}x+5-5=-5
Resteu 5 als dos costats de l'equació.
x^{2}+\sqrt{6}x=-5
En restar 5 a si mateix s'obté 0.
x^{2}+\sqrt{6}x+\left(\frac{\sqrt{6}}{2}\right)^{2}=-5+\left(\frac{\sqrt{6}}{2}\right)^{2}
Dividiu \sqrt{6}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{\sqrt{6}}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{\sqrt{6}}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\sqrt{6}x+\frac{3}{2}=-5+\frac{3}{2}
Eleveu \frac{\sqrt{6}}{2} al quadrat.
x^{2}+\sqrt{6}x+\frac{3}{2}=-\frac{7}{2}
Sumeu -5 i \frac{3}{2}.
\left(x+\frac{\sqrt{6}}{2}\right)^{2}=-\frac{7}{2}
Factor x^{2}+\sqrt{6}x+\frac{3}{2}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{\sqrt{6}}{2}\right)^{2}}=\sqrt{-\frac{7}{2}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{\sqrt{6}}{2}=\frac{\sqrt{14}i}{2} x+\frac{\sqrt{6}}{2}=-\frac{\sqrt{14}i}{2}
Simplifiqueu.
x=\frac{-\sqrt{6}+\sqrt{14}i}{2} x=\frac{-\sqrt{14}i-\sqrt{6}}{2}
Resteu \frac{\sqrt{6}}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}