Resoleu x
x=1
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
\frac{x}{\frac{7\times 21}{3\times 2}-21}=\frac{\sqrt{\frac{\frac{5}{3}+\frac{4}{3}-\frac{2}{6}}{\frac{3}{6}+4-\frac{1}{3}}}}{\frac{4}{5}+2}
Per multiplicar \frac{7}{3} per \frac{21}{2}, multipliqueu el numerador pel numerador i el denominador pel denominador.
\frac{x}{\frac{147}{6}-21}=\frac{\sqrt{\frac{\frac{5}{3}+\frac{4}{3}-\frac{2}{6}}{\frac{3}{6}+4-\frac{1}{3}}}}{\frac{4}{5}+2}
Feu les multiplicacions de la fracció \frac{7\times 21}{3\times 2}.
\frac{x}{\frac{49}{2}-21}=\frac{\sqrt{\frac{\frac{5}{3}+\frac{4}{3}-\frac{2}{6}}{\frac{3}{6}+4-\frac{1}{3}}}}{\frac{4}{5}+2}
Redueix la fracció \frac{147}{6} al màxim extraient i anul·lant 3.
\frac{x}{\frac{49}{2}-\frac{42}{2}}=\frac{\sqrt{\frac{\frac{5}{3}+\frac{4}{3}-\frac{2}{6}}{\frac{3}{6}+4-\frac{1}{3}}}}{\frac{4}{5}+2}
Convertiu 21 a la fracció \frac{42}{2}.
\frac{x}{\frac{49-42}{2}}=\frac{\sqrt{\frac{\frac{5}{3}+\frac{4}{3}-\frac{2}{6}}{\frac{3}{6}+4-\frac{1}{3}}}}{\frac{4}{5}+2}
Com que \frac{49}{2} i \frac{42}{2} tenen el mateix denominador, resteu-los mitjançant la subtracció dels seus numeradors.
\frac{x}{\frac{7}{2}}=\frac{\sqrt{\frac{\frac{5}{3}+\frac{4}{3}-\frac{2}{6}}{\frac{3}{6}+4-\frac{1}{3}}}}{\frac{4}{5}+2}
Resteu 49 de 42 per obtenir 7.
\frac{x}{\frac{7}{2}}=\frac{\sqrt{\frac{\frac{5+4}{3}-\frac{2}{6}}{\frac{3}{6}+4-\frac{1}{3}}}}{\frac{4}{5}+2}
Com que \frac{5}{3} i \frac{4}{3} tenen el mateix denominador, afegiu-los mitjançant l'addició dels seus numeradors.
\frac{x}{\frac{7}{2}}=\frac{\sqrt{\frac{\frac{9}{3}-\frac{2}{6}}{\frac{3}{6}+4-\frac{1}{3}}}}{\frac{4}{5}+2}
Sumeu 5 més 4 per obtenir 9.
\frac{x}{\frac{7}{2}}=\frac{\sqrt{\frac{3-\frac{2}{6}}{\frac{3}{6}+4-\frac{1}{3}}}}{\frac{4}{5}+2}
Dividiu 9 entre 3 per obtenir 3.
\frac{x}{\frac{7}{2}}=\frac{\sqrt{\frac{3-\frac{1}{3}}{\frac{3}{6}+4-\frac{1}{3}}}}{\frac{4}{5}+2}
Redueix la fracció \frac{2}{6} al màxim extraient i anul·lant 2.
\frac{x}{\frac{7}{2}}=\frac{\sqrt{\frac{\frac{9}{3}-\frac{1}{3}}{\frac{3}{6}+4-\frac{1}{3}}}}{\frac{4}{5}+2}
Convertiu 3 a la fracció \frac{9}{3}.
\frac{x}{\frac{7}{2}}=\frac{\sqrt{\frac{\frac{9-1}{3}}{\frac{3}{6}+4-\frac{1}{3}}}}{\frac{4}{5}+2}
Com que \frac{9}{3} i \frac{1}{3} tenen el mateix denominador, resteu-los mitjançant la subtracció dels seus numeradors.
\frac{x}{\frac{7}{2}}=\frac{\sqrt{\frac{\frac{8}{3}}{\frac{3}{6}+4-\frac{1}{3}}}}{\frac{4}{5}+2}
Resteu 9 de 1 per obtenir 8.
\frac{x}{\frac{7}{2}}=\frac{\sqrt{\frac{\frac{8}{3}}{\frac{1}{2}+4-\frac{1}{3}}}}{\frac{4}{5}+2}
Redueix la fracció \frac{3}{6} al màxim extraient i anul·lant 3.
\frac{x}{\frac{7}{2}}=\frac{\sqrt{\frac{\frac{8}{3}}{\frac{1}{2}+\frac{8}{2}-\frac{1}{3}}}}{\frac{4}{5}+2}
Convertiu 4 a la fracció \frac{8}{2}.
\frac{x}{\frac{7}{2}}=\frac{\sqrt{\frac{\frac{8}{3}}{\frac{1+8}{2}-\frac{1}{3}}}}{\frac{4}{5}+2}
Com que \frac{1}{2} i \frac{8}{2} tenen el mateix denominador, afegiu-los mitjançant l'addició dels seus numeradors.
\frac{x}{\frac{7}{2}}=\frac{\sqrt{\frac{\frac{8}{3}}{\frac{9}{2}-\frac{1}{3}}}}{\frac{4}{5}+2}
Sumeu 1 més 8 per obtenir 9.
\frac{x}{\frac{7}{2}}=\frac{\sqrt{\frac{\frac{8}{3}}{\frac{27}{6}-\frac{2}{6}}}}{\frac{4}{5}+2}
El mínim comú múltiple de 2 i 3 és 6. Convertiu \frac{9}{2} i \frac{1}{3} a fraccions amb denominador 6.
\frac{x}{\frac{7}{2}}=\frac{\sqrt{\frac{\frac{8}{3}}{\frac{27-2}{6}}}}{\frac{4}{5}+2}
Com que \frac{27}{6} i \frac{2}{6} tenen el mateix denominador, resteu-los mitjançant la subtracció dels seus numeradors.
\frac{x}{\frac{7}{2}}=\frac{\sqrt{\frac{\frac{8}{3}}{\frac{25}{6}}}}{\frac{4}{5}+2}
Resteu 27 de 2 per obtenir 25.
\frac{x}{\frac{7}{2}}=\frac{\sqrt{\frac{8}{3}\times \frac{6}{25}}}{\frac{4}{5}+2}
Dividiu \frac{8}{3} per \frac{25}{6} multiplicant \frac{8}{3} pel recíproc de \frac{25}{6}.
\frac{x}{\frac{7}{2}}=\frac{\sqrt{\frac{8\times 6}{3\times 25}}}{\frac{4}{5}+2}
Per multiplicar \frac{8}{3} per \frac{6}{25}, multipliqueu el numerador pel numerador i el denominador pel denominador.
\frac{x}{\frac{7}{2}}=\frac{\sqrt{\frac{48}{75}}}{\frac{4}{5}+2}
Feu les multiplicacions de la fracció \frac{8\times 6}{3\times 25}.
\frac{x}{\frac{7}{2}}=\frac{\sqrt{\frac{16}{25}}}{\frac{4}{5}+2}
Redueix la fracció \frac{48}{75} al màxim extraient i anul·lant 3.
\frac{x}{\frac{7}{2}}=\frac{\frac{4}{5}}{\frac{4}{5}+2}
Torneu a escriure l'arrel quadrada de la divisió \frac{16}{25} com a divisió d'arrels quadrades \frac{\sqrt{16}}{\sqrt{25}}. Pren l'arrel quadrada del numerador i del denominador.
\frac{x}{\frac{7}{2}}=\frac{\frac{4}{5}}{\frac{4}{5}+\frac{10}{5}}
Convertiu 2 a la fracció \frac{10}{5}.
\frac{x}{\frac{7}{2}}=\frac{\frac{4}{5}}{\frac{4+10}{5}}
Com que \frac{4}{5} i \frac{10}{5} tenen el mateix denominador, afegiu-los mitjançant l'addició dels seus numeradors.
\frac{x}{\frac{7}{2}}=\frac{\frac{4}{5}}{\frac{14}{5}}
Sumeu 4 més 10 per obtenir 14.
\frac{x}{\frac{7}{2}}=\frac{4}{5}\times \frac{5}{14}
Dividiu \frac{4}{5} per \frac{14}{5} multiplicant \frac{4}{5} pel recíproc de \frac{14}{5}.
\frac{x}{\frac{7}{2}}=\frac{4\times 5}{5\times 14}
Per multiplicar \frac{4}{5} per \frac{5}{14}, multipliqueu el numerador pel numerador i el denominador pel denominador.
\frac{x}{\frac{7}{2}}=\frac{4}{14}
Anul·leu 5 tant al numerador com al denominador.
\frac{x}{\frac{7}{2}}=\frac{2}{7}
Redueix la fracció \frac{4}{14} al màxim extraient i anul·lant 2.
x=\frac{2}{7}\times \frac{7}{2}
Multipliqueu els dos costats per \frac{7}{2}.
x=1
Anul·leu \frac{2}{7} i el seu \frac{7}{2} recíproc.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}