Resoleu u
u=-\frac{5}{6}\approx -0,833333333
u = \frac{3}{2} = 1\frac{1}{2} = 1,5
Compartir
Copiat al porta-retalls
u^{2}-\frac{2}{3}u=\frac{5}{4}
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
u^{2}-\frac{2}{3}u-\frac{5}{4}=\frac{5}{4}-\frac{5}{4}
Resteu \frac{5}{4} als dos costats de l'equació.
u^{2}-\frac{2}{3}u-\frac{5}{4}=0
En restar \frac{5}{4} a si mateix s'obté 0.
u=\frac{-\left(-\frac{2}{3}\right)±\sqrt{\left(-\frac{2}{3}\right)^{2}-4\left(-\frac{5}{4}\right)}}{2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 1 per a, -\frac{2}{3} per b i -\frac{5}{4} per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
u=\frac{-\left(-\frac{2}{3}\right)±\sqrt{\frac{4}{9}-4\left(-\frac{5}{4}\right)}}{2}
Per elevar -\frac{2}{3} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
u=\frac{-\left(-\frac{2}{3}\right)±\sqrt{\frac{4}{9}+5}}{2}
Multipliqueu -4 per -\frac{5}{4}.
u=\frac{-\left(-\frac{2}{3}\right)±\sqrt{\frac{49}{9}}}{2}
Sumeu \frac{4}{9} i 5.
u=\frac{-\left(-\frac{2}{3}\right)±\frac{7}{3}}{2}
Calculeu l'arrel quadrada de \frac{49}{9}.
u=\frac{\frac{2}{3}±\frac{7}{3}}{2}
El contrari de -\frac{2}{3} és \frac{2}{3}.
u=\frac{3}{2}
Ara resoleu l'equació u=\frac{\frac{2}{3}±\frac{7}{3}}{2} quan ± és més. Sumeu \frac{2}{3} i \frac{7}{3} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
u=-\frac{\frac{5}{3}}{2}
Ara resoleu l'equació u=\frac{\frac{2}{3}±\frac{7}{3}}{2} quan ± és menys. Per restar \frac{7}{3} de \frac{2}{3}, trobeu un denominador comú i resteu-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció als termes més baixos sempre que sigui possible.
u=-\frac{5}{6}
Dividiu -\frac{5}{3} per 2.
u=\frac{3}{2} u=-\frac{5}{6}
L'equació ja s'ha resolt.
u^{2}-\frac{2}{3}u=\frac{5}{4}
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
u^{2}-\frac{2}{3}u+\left(-\frac{1}{3}\right)^{2}=\frac{5}{4}+\left(-\frac{1}{3}\right)^{2}
Dividiu -\frac{2}{3}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{1}{3}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{1}{3} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
u^{2}-\frac{2}{3}u+\frac{1}{9}=\frac{5}{4}+\frac{1}{9}
Per elevar -\frac{1}{3} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
u^{2}-\frac{2}{3}u+\frac{1}{9}=\frac{49}{36}
Sumeu \frac{5}{4} i \frac{1}{9} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(u-\frac{1}{3}\right)^{2}=\frac{49}{36}
Factor u^{2}-\frac{2}{3}u+\frac{1}{9}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(u-\frac{1}{3}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{49}{36}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
u-\frac{1}{3}=\frac{7}{6} u-\frac{1}{3}=-\frac{7}{6}
Simplifiqueu.
u=\frac{3}{2} u=-\frac{5}{6}
Sumeu \frac{1}{3} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}