Resoleu t
t=-12
t=6
Compartir
Copiat al porta-retalls
a+b=6 ab=-72
Per resoldre l'equació, el factor t^{2}+6t-72 amb la fórmula t^{2}+\left(a+b\right)t+ab=\left(t+a\right)\left(t+b\right). Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
-1,72 -2,36 -3,24 -4,18 -6,12 -8,9
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és positiu, el número positiu té més valor absolut que el negatiu. Llista de totes les parelles d'enters que donen -72 de producte.
-1+72=71 -2+36=34 -3+24=21 -4+18=14 -6+12=6 -8+9=1
Calculeu la suma de cada parell.
a=-6 b=12
La solució és la parella que atorga 6 de suma.
\left(t-6\right)\left(t+12\right)
Torna a escriure l'expressió factoritada \left(t+a\right)\left(t+b\right) fent servir els valors obtinguts.
t=6 t=-12
Per trobar solucions d'equació, resoleu t-6=0 i t+12=0.
a+b=6 ab=1\left(-72\right)=-72
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a t^{2}+at+bt-72. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
-1,72 -2,36 -3,24 -4,18 -6,12 -8,9
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és positiu, el número positiu té més valor absolut que el negatiu. Llista de totes les parelles d'enters que donen -72 de producte.
-1+72=71 -2+36=34 -3+24=21 -4+18=14 -6+12=6 -8+9=1
Calculeu la suma de cada parell.
a=-6 b=12
La solució és la parella que atorga 6 de suma.
\left(t^{2}-6t\right)+\left(12t-72\right)
Reescriviu t^{2}+6t-72 com a \left(t^{2}-6t\right)+\left(12t-72\right).
t\left(t-6\right)+12\left(t-6\right)
t al primer grup i 12 al segon grup.
\left(t-6\right)\left(t+12\right)
Simplifiqueu el terme comú t-6 mitjançant la propietat distributiva.
t=6 t=-12
Per trobar solucions d'equació, resoleu t-6=0 i t+12=0.
t^{2}+6t-72=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
t=\frac{-6±\sqrt{6^{2}-4\left(-72\right)}}{2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 1 per a, 6 per b i -72 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
t=\frac{-6±\sqrt{36-4\left(-72\right)}}{2}
Eleveu 6 al quadrat.
t=\frac{-6±\sqrt{36+288}}{2}
Multipliqueu -4 per -72.
t=\frac{-6±\sqrt{324}}{2}
Sumeu 36 i 288.
t=\frac{-6±18}{2}
Calculeu l'arrel quadrada de 324.
t=\frac{12}{2}
Ara resoleu l'equació t=\frac{-6±18}{2} quan ± és més. Sumeu -6 i 18.
t=6
Dividiu 12 per 2.
t=-\frac{24}{2}
Ara resoleu l'equació t=\frac{-6±18}{2} quan ± és menys. Resteu 18 de -6.
t=-12
Dividiu -24 per 2.
t=6 t=-12
L'equació ja s'ha resolt.
t^{2}+6t-72=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
t^{2}+6t-72-\left(-72\right)=-\left(-72\right)
Sumeu 72 als dos costats de l'equació.
t^{2}+6t=-\left(-72\right)
En restar -72 a si mateix s'obté 0.
t^{2}+6t=72
Resteu -72 de 0.
t^{2}+6t+3^{2}=72+3^{2}
Dividiu 6, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir 3. A continuació, sumeu el quadrat del nombre 3 als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
t^{2}+6t+9=72+9
Eleveu 3 al quadrat.
t^{2}+6t+9=81
Sumeu 72 i 9.
\left(t+3\right)^{2}=81
Factor t^{2}+6t+9. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(t+3\right)^{2}}=\sqrt{81}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
t+3=9 t+3=-9
Simplifiqueu.
t=6 t=-12
Resteu 3 als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}