Resoleu p
p=-2
p=4
Compartir
Copiat al porta-retalls
\left(p-3\right)p+\left(p-3\right)\times 2=p+2
La variable p no pot ser igual a 3, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per p-3.
p^{2}-3p+\left(p-3\right)\times 2=p+2
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar p-3 per p.
p^{2}-3p+2p-6=p+2
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar p-3 per 2.
p^{2}-p-6=p+2
Combineu -3p i 2p per obtenir -p.
p^{2}-p-6-p=2
Resteu p en tots dos costats.
p^{2}-2p-6=2
Combineu -p i -p per obtenir -2p.
p^{2}-2p-6-2=0
Resteu 2 en tots dos costats.
p^{2}-2p-8=0
Resteu -6 de 2 per obtenir -8.
p=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{\left(-2\right)^{2}-4\left(-8\right)}}{2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 1 per a, -2 per b i -8 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
p=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{4-4\left(-8\right)}}{2}
Eleveu -2 al quadrat.
p=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{4+32}}{2}
Multipliqueu -4 per -8.
p=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{36}}{2}
Sumeu 4 i 32.
p=\frac{-\left(-2\right)±6}{2}
Calculeu l'arrel quadrada de 36.
p=\frac{2±6}{2}
El contrari de -2 és 2.
p=\frac{8}{2}
Ara resoleu l'equació p=\frac{2±6}{2} quan ± és més. Sumeu 2 i 6.
p=4
Dividiu 8 per 2.
p=-\frac{4}{2}
Ara resoleu l'equació p=\frac{2±6}{2} quan ± és menys. Resteu 6 de 2.
p=-2
Dividiu -4 per 2.
p=4 p=-2
L'equació ja s'ha resolt.
\left(p-3\right)p+\left(p-3\right)\times 2=p+2
La variable p no pot ser igual a 3, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per p-3.
p^{2}-3p+\left(p-3\right)\times 2=p+2
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar p-3 per p.
p^{2}-3p+2p-6=p+2
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar p-3 per 2.
p^{2}-p-6=p+2
Combineu -3p i 2p per obtenir -p.
p^{2}-p-6-p=2
Resteu p en tots dos costats.
p^{2}-2p-6=2
Combineu -p i -p per obtenir -2p.
p^{2}-2p=2+6
Afegiu 6 als dos costats.
p^{2}-2p=8
Sumeu 2 més 6 per obtenir 8.
p^{2}-2p+1=8+1
Dividiu -2, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -1. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -1 als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
p^{2}-2p+1=9
Sumeu 8 i 1.
\left(p-1\right)^{2}=9
Factor p^{2}-2p+1. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(p-1\right)^{2}}=\sqrt{9}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
p-1=3 p-1=-3
Simplifiqueu.
p=4 p=-2
Sumeu 1 als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}