Resoleu n
n=\frac{-5+\sqrt{11}i}{9}\approx -0,555555556+0,368513866i
n=\frac{-\sqrt{11}i-5}{9}\approx -0,555555556-0,368513866i
Compartir
Copiat al porta-retalls
9n^{2}+10n+4=0
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar n per 9n+10.
n=\frac{-10±\sqrt{10^{2}-4\times 9\times 4}}{2\times 9}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 9 per a, 10 per b i 4 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
n=\frac{-10±\sqrt{100-4\times 9\times 4}}{2\times 9}
Eleveu 10 al quadrat.
n=\frac{-10±\sqrt{100-36\times 4}}{2\times 9}
Multipliqueu -4 per 9.
n=\frac{-10±\sqrt{100-144}}{2\times 9}
Multipliqueu -36 per 4.
n=\frac{-10±\sqrt{-44}}{2\times 9}
Sumeu 100 i -144.
n=\frac{-10±2\sqrt{11}i}{2\times 9}
Calculeu l'arrel quadrada de -44.
n=\frac{-10±2\sqrt{11}i}{18}
Multipliqueu 2 per 9.
n=\frac{-10+2\sqrt{11}i}{18}
Ara resoleu l'equació n=\frac{-10±2\sqrt{11}i}{18} quan ± és més. Sumeu -10 i 2i\sqrt{11}.
n=\frac{-5+\sqrt{11}i}{9}
Dividiu -10+2i\sqrt{11} per 18.
n=\frac{-2\sqrt{11}i-10}{18}
Ara resoleu l'equació n=\frac{-10±2\sqrt{11}i}{18} quan ± és menys. Resteu 2i\sqrt{11} de -10.
n=\frac{-\sqrt{11}i-5}{9}
Dividiu -10-2i\sqrt{11} per 18.
n=\frac{-5+\sqrt{11}i}{9} n=\frac{-\sqrt{11}i-5}{9}
L'equació ja s'ha resolt.
9n^{2}+10n+4=0
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar n per 9n+10.
9n^{2}+10n=-4
Resteu 4 en tots dos costats. Qualsevol valor restat a zero dóna com a resultat la seva negació.
\frac{9n^{2}+10n}{9}=-\frac{4}{9}
Dividiu els dos costats per 9.
n^{2}+\frac{10}{9}n=-\frac{4}{9}
En dividir per 9 es desfà la multiplicació per 9.
n^{2}+\frac{10}{9}n+\left(\frac{5}{9}\right)^{2}=-\frac{4}{9}+\left(\frac{5}{9}\right)^{2}
Dividiu \frac{10}{9}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{5}{9}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{5}{9} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
n^{2}+\frac{10}{9}n+\frac{25}{81}=-\frac{4}{9}+\frac{25}{81}
Per elevar \frac{5}{9} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
n^{2}+\frac{10}{9}n+\frac{25}{81}=-\frac{11}{81}
Sumeu -\frac{4}{9} i \frac{25}{81} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(n+\frac{5}{9}\right)^{2}=-\frac{11}{81}
Factor n^{2}+\frac{10}{9}n+\frac{25}{81}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(n+\frac{5}{9}\right)^{2}}=\sqrt{-\frac{11}{81}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
n+\frac{5}{9}=\frac{\sqrt{11}i}{9} n+\frac{5}{9}=-\frac{\sqrt{11}i}{9}
Simplifiqueu.
n=\frac{-5+\sqrt{11}i}{9} n=\frac{-\sqrt{11}i-5}{9}
Resteu \frac{5}{9} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}