Resoleu n
n = \frac{\sqrt{649} - 1}{2} \approx 12,237739203
n=\frac{-\sqrt{649}-1}{2}\approx -13,237739203
Compartir
Copiat al porta-retalls
n^{2}+n-162=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
n=\frac{-1±\sqrt{1^{2}-4\left(-162\right)}}{2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 1 per a, 1 per b i -162 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
n=\frac{-1±\sqrt{1-4\left(-162\right)}}{2}
Eleveu 1 al quadrat.
n=\frac{-1±\sqrt{1+648}}{2}
Multipliqueu -4 per -162.
n=\frac{-1±\sqrt{649}}{2}
Sumeu 1 i 648.
n=\frac{\sqrt{649}-1}{2}
Ara resoleu l'equació n=\frac{-1±\sqrt{649}}{2} quan ± és més. Sumeu -1 i \sqrt{649}.
n=\frac{-\sqrt{649}-1}{2}
Ara resoleu l'equació n=\frac{-1±\sqrt{649}}{2} quan ± és menys. Resteu \sqrt{649} de -1.
n=\frac{\sqrt{649}-1}{2} n=\frac{-\sqrt{649}-1}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
n^{2}+n-162=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
n^{2}+n-162-\left(-162\right)=-\left(-162\right)
Sumeu 162 als dos costats de l'equació.
n^{2}+n=-\left(-162\right)
En restar -162 a si mateix s'obté 0.
n^{2}+n=162
Resteu -162 de 0.
n^{2}+n+\left(\frac{1}{2}\right)^{2}=162+\left(\frac{1}{2}\right)^{2}
Dividiu 1, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{1}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{1}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
n^{2}+n+\frac{1}{4}=162+\frac{1}{4}
Per elevar \frac{1}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
n^{2}+n+\frac{1}{4}=\frac{649}{4}
Sumeu 162 i \frac{1}{4}.
\left(n+\frac{1}{2}\right)^{2}=\frac{649}{4}
Factor n^{2}+n+\frac{1}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(n+\frac{1}{2}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{649}{4}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
n+\frac{1}{2}=\frac{\sqrt{649}}{2} n+\frac{1}{2}=-\frac{\sqrt{649}}{2}
Simplifiqueu.
n=\frac{\sqrt{649}-1}{2} n=\frac{-\sqrt{649}-1}{2}
Resteu \frac{1}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}