Resoleu n
n=-6
n=3
Compartir
Copiat al porta-retalls
n^{2}+3n-12-6=0
Resteu 6 en tots dos costats.
n^{2}+3n-18=0
Resteu -12 de 6 per obtenir -18.
a+b=3 ab=-18
Per resoldre l'equació, el factor n^{2}+3n-18 amb la fórmula n^{2}+\left(a+b\right)n+ab=\left(n+a\right)\left(n+b\right). Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
-1,18 -2,9 -3,6
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és positiu, el número positiu té més valor absolut que el negatiu. Llista de totes les parelles d'enters que donen -18 de producte.
-1+18=17 -2+9=7 -3+6=3
Calculeu la suma de cada parell.
a=-3 b=6
La solució és la parella que atorga 3 de suma.
\left(n-3\right)\left(n+6\right)
Torna a escriure l'expressió factoritada \left(n+a\right)\left(n+b\right) fent servir els valors obtinguts.
n=3 n=-6
Per trobar solucions d'equació, resoleu n-3=0 i n+6=0.
n^{2}+3n-12-6=0
Resteu 6 en tots dos costats.
n^{2}+3n-18=0
Resteu -12 de 6 per obtenir -18.
a+b=3 ab=1\left(-18\right)=-18
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a n^{2}+an+bn-18. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
-1,18 -2,9 -3,6
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és positiu, el número positiu té més valor absolut que el negatiu. Llista de totes les parelles d'enters que donen -18 de producte.
-1+18=17 -2+9=7 -3+6=3
Calculeu la suma de cada parell.
a=-3 b=6
La solució és la parella que atorga 3 de suma.
\left(n^{2}-3n\right)+\left(6n-18\right)
Reescriviu n^{2}+3n-18 com a \left(n^{2}-3n\right)+\left(6n-18\right).
n\left(n-3\right)+6\left(n-3\right)
n al primer grup i 6 al segon grup.
\left(n-3\right)\left(n+6\right)
Simplifiqueu el terme comú n-3 mitjançant la propietat distributiva.
n=3 n=-6
Per trobar solucions d'equació, resoleu n-3=0 i n+6=0.
n^{2}+3n-12=6
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
n^{2}+3n-12-6=6-6
Resteu 6 als dos costats de l'equació.
n^{2}+3n-12-6=0
En restar 6 a si mateix s'obté 0.
n^{2}+3n-18=0
Resteu 6 de -12.
n=\frac{-3±\sqrt{3^{2}-4\left(-18\right)}}{2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 1 per a, 3 per b i -18 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
n=\frac{-3±\sqrt{9-4\left(-18\right)}}{2}
Eleveu 3 al quadrat.
n=\frac{-3±\sqrt{9+72}}{2}
Multipliqueu -4 per -18.
n=\frac{-3±\sqrt{81}}{2}
Sumeu 9 i 72.
n=\frac{-3±9}{2}
Calculeu l'arrel quadrada de 81.
n=\frac{6}{2}
Ara resoleu l'equació n=\frac{-3±9}{2} quan ± és més. Sumeu -3 i 9.
n=3
Dividiu 6 per 2.
n=-\frac{12}{2}
Ara resoleu l'equació n=\frac{-3±9}{2} quan ± és menys. Resteu 9 de -3.
n=-6
Dividiu -12 per 2.
n=3 n=-6
L'equació ja s'ha resolt.
n^{2}+3n-12=6
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
n^{2}+3n-12-\left(-12\right)=6-\left(-12\right)
Sumeu 12 als dos costats de l'equació.
n^{2}+3n=6-\left(-12\right)
En restar -12 a si mateix s'obté 0.
n^{2}+3n=18
Resteu -12 de 6.
n^{2}+3n+\left(\frac{3}{2}\right)^{2}=18+\left(\frac{3}{2}\right)^{2}
Dividiu 3, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{3}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{3}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
n^{2}+3n+\frac{9}{4}=18+\frac{9}{4}
Per elevar \frac{3}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
n^{2}+3n+\frac{9}{4}=\frac{81}{4}
Sumeu 18 i \frac{9}{4}.
\left(n+\frac{3}{2}\right)^{2}=\frac{81}{4}
Factor n^{2}+3n+\frac{9}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(n+\frac{3}{2}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{81}{4}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
n+\frac{3}{2}=\frac{9}{2} n+\frac{3}{2}=-\frac{9}{2}
Simplifiqueu.
n=3 n=-6
Resteu \frac{3}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}