Resoleu m
m=\frac{3\sqrt{2}}{2}+1\approx 3,121320344
m=-\frac{3\sqrt{2}}{2}+1\approx -1,121320344
Compartir
Copiat al porta-retalls
m^{2}-2m-3=\frac{1}{2}
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
m^{2}-2m-3-\frac{1}{2}=\frac{1}{2}-\frac{1}{2}
Resteu \frac{1}{2} als dos costats de l'equació.
m^{2}-2m-3-\frac{1}{2}=0
En restar \frac{1}{2} a si mateix s'obté 0.
m^{2}-2m-\frac{7}{2}=0
Resteu \frac{1}{2} de -3.
m=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{\left(-2\right)^{2}-4\left(-\frac{7}{2}\right)}}{2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 1 per a, -2 per b i -\frac{7}{2} per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
m=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{4-4\left(-\frac{7}{2}\right)}}{2}
Eleveu -2 al quadrat.
m=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{4+14}}{2}
Multipliqueu -4 per -\frac{7}{2}.
m=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{18}}{2}
Sumeu 4 i 14.
m=\frac{-\left(-2\right)±3\sqrt{2}}{2}
Calculeu l'arrel quadrada de 18.
m=\frac{2±3\sqrt{2}}{2}
El contrari de -2 és 2.
m=\frac{3\sqrt{2}+2}{2}
Ara resoleu l'equació m=\frac{2±3\sqrt{2}}{2} quan ± és més. Sumeu 2 i 3\sqrt{2}.
m=\frac{3\sqrt{2}}{2}+1
Dividiu 2+3\sqrt{2} per 2.
m=\frac{2-3\sqrt{2}}{2}
Ara resoleu l'equació m=\frac{2±3\sqrt{2}}{2} quan ± és menys. Resteu 3\sqrt{2} de 2.
m=-\frac{3\sqrt{2}}{2}+1
Dividiu 2-3\sqrt{2} per 2.
m=\frac{3\sqrt{2}}{2}+1 m=-\frac{3\sqrt{2}}{2}+1
L'equació ja s'ha resolt.
m^{2}-2m-3=\frac{1}{2}
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
m^{2}-2m-3-\left(-3\right)=\frac{1}{2}-\left(-3\right)
Sumeu 3 als dos costats de l'equació.
m^{2}-2m=\frac{1}{2}-\left(-3\right)
En restar -3 a si mateix s'obté 0.
m^{2}-2m=\frac{7}{2}
Resteu -3 de \frac{1}{2}.
m^{2}-2m+1=\frac{7}{2}+1
Dividiu -2, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -1. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -1 als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
m^{2}-2m+1=\frac{9}{2}
Sumeu \frac{7}{2} i 1.
\left(m-1\right)^{2}=\frac{9}{2}
Factor m^{2}-2m+1. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(m-1\right)^{2}}=\sqrt{\frac{9}{2}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
m-1=\frac{3\sqrt{2}}{2} m-1=-\frac{3\sqrt{2}}{2}
Simplifiqueu.
m=\frac{3\sqrt{2}}{2}+1 m=-\frac{3\sqrt{2}}{2}+1
Sumeu 1 als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}