Resoleu m
m=2
m=0
Compartir
Copiat al porta-retalls
m\left(m-2\right)=0
Simplifiqueu m.
m=0 m=2
Per trobar solucions d'equació, resoleu m=0 i m-2=0.
m^{2}-2m=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
m=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{\left(-2\right)^{2}}}{2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 1 per a, -2 per b i 0 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
m=\frac{-\left(-2\right)±2}{2}
Calculeu l'arrel quadrada de \left(-2\right)^{2}.
m=\frac{2±2}{2}
El contrari de -2 és 2.
m=\frac{4}{2}
Ara resoleu l'equació m=\frac{2±2}{2} quan ± és més. Sumeu 2 i 2.
m=2
Dividiu 4 per 2.
m=\frac{0}{2}
Ara resoleu l'equació m=\frac{2±2}{2} quan ± és menys. Resteu 2 de 2.
m=0
Dividiu 0 per 2.
m=2 m=0
L'equació ja s'ha resolt.
m^{2}-2m=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
m^{2}-2m+1=1
Dividiu -2, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -1. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -1 als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
\left(m-1\right)^{2}=1
Factor m^{2}-2m+1. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(m-1\right)^{2}}=\sqrt{1}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
m-1=1 m-1=-1
Simplifiqueu.
m=2 m=0
Sumeu 1 als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}