Resoleu m
m=2\sqrt{2}-1\approx 1,828427125
m=-2\sqrt{2}-1\approx -3,828427125
Compartir
Copiat al porta-retalls
m^{2}+2m=7
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
m^{2}+2m-7=7-7
Resteu 7 als dos costats de l'equació.
m^{2}+2m-7=0
En restar 7 a si mateix s'obté 0.
m=\frac{-2±\sqrt{2^{2}-4\left(-7\right)}}{2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 1 per a, 2 per b i -7 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
m=\frac{-2±\sqrt{4-4\left(-7\right)}}{2}
Eleveu 2 al quadrat.
m=\frac{-2±\sqrt{4+28}}{2}
Multipliqueu -4 per -7.
m=\frac{-2±\sqrt{32}}{2}
Sumeu 4 i 28.
m=\frac{-2±4\sqrt{2}}{2}
Calculeu l'arrel quadrada de 32.
m=\frac{4\sqrt{2}-2}{2}
Ara resoleu l'equació m=\frac{-2±4\sqrt{2}}{2} quan ± és més. Sumeu -2 i 4\sqrt{2}.
m=2\sqrt{2}-1
Dividiu 4\sqrt{2}-2 per 2.
m=\frac{-4\sqrt{2}-2}{2}
Ara resoleu l'equació m=\frac{-2±4\sqrt{2}}{2} quan ± és menys. Resteu 4\sqrt{2} de -2.
m=-2\sqrt{2}-1
Dividiu -2-4\sqrt{2} per 2.
m=2\sqrt{2}-1 m=-2\sqrt{2}-1
L'equació ja s'ha resolt.
m^{2}+2m=7
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
m^{2}+2m+1^{2}=7+1^{2}
Dividiu 2, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir 1. A continuació, sumeu el quadrat del nombre 1 als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
m^{2}+2m+1=7+1
Eleveu 1 al quadrat.
m^{2}+2m+1=8
Sumeu 7 i 1.
\left(m+1\right)^{2}=8
Factor m^{2}+2m+1. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(m+1\right)^{2}}=\sqrt{8}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
m+1=2\sqrt{2} m+1=-2\sqrt{2}
Simplifiqueu.
m=2\sqrt{2}-1 m=-2\sqrt{2}-1
Resteu 1 als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}