Resoleu x
x=\frac{\sqrt{17}-3}{4}\approx 0,280776406
x=\frac{-\sqrt{17}-3}{4}\approx -1,780776406
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
1=x\left(2x+3\right)
La variable x no pot ser igual a -\frac{3}{2}, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per 2x+3.
1=2x^{2}+3x
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar x per 2x+3.
2x^{2}+3x=1
Intercanvieu els costats perquè tots els termes variables estiguin al costat esquerre.
2x^{2}+3x-1=0
Resteu 1 en tots dos costats.
x=\frac{-3±\sqrt{3^{2}-4\times 2\left(-1\right)}}{2\times 2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 2 per a, 3 per b i -1 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-3±\sqrt{9-4\times 2\left(-1\right)}}{2\times 2}
Eleveu 3 al quadrat.
x=\frac{-3±\sqrt{9-8\left(-1\right)}}{2\times 2}
Multipliqueu -4 per 2.
x=\frac{-3±\sqrt{9+8}}{2\times 2}
Multipliqueu -8 per -1.
x=\frac{-3±\sqrt{17}}{2\times 2}
Sumeu 9 i 8.
x=\frac{-3±\sqrt{17}}{4}
Multipliqueu 2 per 2.
x=\frac{\sqrt{17}-3}{4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-3±\sqrt{17}}{4} quan ± és més. Sumeu -3 i \sqrt{17}.
x=\frac{-\sqrt{17}-3}{4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-3±\sqrt{17}}{4} quan ± és menys. Resteu \sqrt{17} de -3.
x=\frac{\sqrt{17}-3}{4} x=\frac{-\sqrt{17}-3}{4}
L'equació ja s'ha resolt.
1=x\left(2x+3\right)
La variable x no pot ser igual a -\frac{3}{2}, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per 2x+3.
1=2x^{2}+3x
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar x per 2x+3.
2x^{2}+3x=1
Intercanvieu els costats perquè tots els termes variables estiguin al costat esquerre.
\frac{2x^{2}+3x}{2}=\frac{1}{2}
Dividiu els dos costats per 2.
x^{2}+\frac{3}{2}x=\frac{1}{2}
En dividir per 2 es desfà la multiplicació per 2.
x^{2}+\frac{3}{2}x+\left(\frac{3}{4}\right)^{2}=\frac{1}{2}+\left(\frac{3}{4}\right)^{2}
Dividiu \frac{3}{2}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{3}{4}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{3}{4} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{3}{2}x+\frac{9}{16}=\frac{1}{2}+\frac{9}{16}
Per elevar \frac{3}{4} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+\frac{3}{2}x+\frac{9}{16}=\frac{17}{16}
Sumeu \frac{1}{2} i \frac{9}{16} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x+\frac{3}{4}\right)^{2}=\frac{17}{16}
Factor x^{2}+\frac{3}{2}x+\frac{9}{16}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{3}{4}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{17}{16}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{3}{4}=\frac{\sqrt{17}}{4} x+\frac{3}{4}=-\frac{\sqrt{17}}{4}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{17}-3}{4} x=\frac{-\sqrt{17}-3}{4}
Resteu \frac{3}{4} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}