Resoleu x (complex solution)
x=\frac{-3+i\sqrt{16e-9}}{2e}\approx -0,551819162+1,080283934i
x=-\frac{3+i\sqrt{16e-9}}{2e}\approx -0,551819162-1,080283934i
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
ex^{2}+3x+4=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-3±\sqrt{3^{2}-4e\times 4}}{2e}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu e per a, 3 per b i 4 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-3±\sqrt{9-4e\times 4}}{2e}
Eleveu 3 al quadrat.
x=\frac{-3±\sqrt{9+\left(-4e\right)\times 4}}{2e}
Multipliqueu -4 per e.
x=\frac{-3±\sqrt{9-16e}}{2e}
Multipliqueu -4e per 4.
x=\frac{-3±i\sqrt{-\left(9-16e\right)}}{2e}
Calculeu l'arrel quadrada de 9-16e.
x=\frac{-3+i\sqrt{16e-9}}{2e}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-3±i\sqrt{-\left(9-16e\right)}}{2e} quan ± és més. Sumeu -3 i i\sqrt{-\left(9-16e\right)}.
x=\frac{-i\sqrt{16e-9}-3}{2e}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-3±i\sqrt{-\left(9-16e\right)}}{2e} quan ± és menys. Resteu i\sqrt{-\left(9-16e\right)} de -3.
x=-\frac{3+i\sqrt{16e-9}}{2e}
Dividiu -3-i\sqrt{-9+16e} per 2e.
x=\frac{-3+i\sqrt{16e-9}}{2e} x=-\frac{3+i\sqrt{16e-9}}{2e}
L'equació ja s'ha resolt.
ex^{2}+3x+4=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
ex^{2}+3x+4-4=-4
Resteu 4 als dos costats de l'equació.
ex^{2}+3x=-4
En restar 4 a si mateix s'obté 0.
\frac{ex^{2}+3x}{e}=-\frac{4}{e}
Dividiu els dos costats per e.
x^{2}+\frac{3}{e}x=-\frac{4}{e}
En dividir per e es desfà la multiplicació per e.
x^{2}+\frac{3}{e}x+\left(\frac{3}{2e}\right)^{2}=-\frac{4}{e}+\left(\frac{3}{2e}\right)^{2}
Dividiu \frac{3}{e}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{3}{2e}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{3}{2e} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{3}{e}x+\frac{9}{4e^{2}}=-\frac{4}{e}+\frac{9}{4e^{2}}
Eleveu \frac{3}{2e} al quadrat.
x^{2}+\frac{3}{e}x+\frac{9}{4e^{2}}=\frac{\frac{9}{4}-4e}{e^{2}}
Sumeu -\frac{4}{e} i \frac{9}{4e^{2}}.
\left(x+\frac{3}{2e}\right)^{2}=\frac{\frac{9}{4}-4e}{e^{2}}
Factor x^{2}+\frac{3}{e}x+\frac{9}{4e^{2}}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{3}{2e}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{\frac{9}{4}-4e}{e^{2}}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{3}{2e}=\frac{i\sqrt{-\left(9-16e\right)}}{2e} x+\frac{3}{2e}=-\frac{i\sqrt{16e-9}}{2e}
Simplifiqueu.
x=\frac{-3+i\sqrt{16e-9}}{2e} x=-\frac{3+i\sqrt{16e-9}}{2e}
Resteu \frac{3}{2e} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}