Resoleu d
d=\frac{\sqrt{41}+9}{20}\approx 0,770156212
d=\frac{9-\sqrt{41}}{20}\approx 0,129843788
Compartir
Copiat al porta-retalls
10d^{2}-9d+1=0
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar d per 10d-9.
d=\frac{-\left(-9\right)±\sqrt{\left(-9\right)^{2}-4\times 10}}{2\times 10}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 10 per a, -9 per b i 1 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
d=\frac{-\left(-9\right)±\sqrt{81-4\times 10}}{2\times 10}
Eleveu -9 al quadrat.
d=\frac{-\left(-9\right)±\sqrt{81-40}}{2\times 10}
Multipliqueu -4 per 10.
d=\frac{-\left(-9\right)±\sqrt{41}}{2\times 10}
Sumeu 81 i -40.
d=\frac{9±\sqrt{41}}{2\times 10}
El contrari de -9 és 9.
d=\frac{9±\sqrt{41}}{20}
Multipliqueu 2 per 10.
d=\frac{\sqrt{41}+9}{20}
Ara resoleu l'equació d=\frac{9±\sqrt{41}}{20} quan ± és més. Sumeu 9 i \sqrt{41}.
d=\frac{9-\sqrt{41}}{20}
Ara resoleu l'equació d=\frac{9±\sqrt{41}}{20} quan ± és menys. Resteu \sqrt{41} de 9.
d=\frac{\sqrt{41}+9}{20} d=\frac{9-\sqrt{41}}{20}
L'equació ja s'ha resolt.
10d^{2}-9d+1=0
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar d per 10d-9.
10d^{2}-9d=-1
Resteu 1 en tots dos costats. Qualsevol valor restat a zero dóna com a resultat la seva negació.
\frac{10d^{2}-9d}{10}=-\frac{1}{10}
Dividiu els dos costats per 10.
d^{2}-\frac{9}{10}d=-\frac{1}{10}
En dividir per 10 es desfà la multiplicació per 10.
d^{2}-\frac{9}{10}d+\left(-\frac{9}{20}\right)^{2}=-\frac{1}{10}+\left(-\frac{9}{20}\right)^{2}
Dividiu -\frac{9}{10}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{9}{20}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{9}{20} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
d^{2}-\frac{9}{10}d+\frac{81}{400}=-\frac{1}{10}+\frac{81}{400}
Per elevar -\frac{9}{20} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
d^{2}-\frac{9}{10}d+\frac{81}{400}=\frac{41}{400}
Sumeu -\frac{1}{10} i \frac{81}{400} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(d-\frac{9}{20}\right)^{2}=\frac{41}{400}
Factor d^{2}-\frac{9}{10}d+\frac{81}{400}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(d-\frac{9}{20}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{41}{400}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
d-\frac{9}{20}=\frac{\sqrt{41}}{20} d-\frac{9}{20}=-\frac{\sqrt{41}}{20}
Simplifiqueu.
d=\frac{\sqrt{41}+9}{20} d=\frac{9-\sqrt{41}}{20}
Sumeu \frac{9}{20} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}