Resoleu c
c=-3
c=1
Compartir
Copiat al porta-retalls
a+b=2 ab=-3
Per resoldre l'equació, el factor c^{2}+2c-3 amb la fórmula c^{2}+\left(a+b\right)c+ab=\left(c+a\right)\left(c+b\right). Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
a=-1 b=3
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és positiu, el número positiu té més valor absolut que el negatiu. L'únic parell d'aquest tipus és la solució del sistema.
\left(c-1\right)\left(c+3\right)
Torna a escriure l'expressió factoritada \left(c+a\right)\left(c+b\right) fent servir els valors obtinguts.
c=1 c=-3
Per trobar solucions d'equació, resoleu c-1=0 i c+3=0.
a+b=2 ab=1\left(-3\right)=-3
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a c^{2}+ac+bc-3. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
a=-1 b=3
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és positiu, el número positiu té més valor absolut que el negatiu. L'únic parell d'aquest tipus és la solució del sistema.
\left(c^{2}-c\right)+\left(3c-3\right)
Reescriviu c^{2}+2c-3 com a \left(c^{2}-c\right)+\left(3c-3\right).
c\left(c-1\right)+3\left(c-1\right)
c al primer grup i 3 al segon grup.
\left(c-1\right)\left(c+3\right)
Simplifiqueu el terme comú c-1 mitjançant la propietat distributiva.
c=1 c=-3
Per trobar solucions d'equació, resoleu c-1=0 i c+3=0.
c^{2}+2c-3=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
c=\frac{-2±\sqrt{2^{2}-4\left(-3\right)}}{2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 1 per a, 2 per b i -3 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
c=\frac{-2±\sqrt{4-4\left(-3\right)}}{2}
Eleveu 2 al quadrat.
c=\frac{-2±\sqrt{4+12}}{2}
Multipliqueu -4 per -3.
c=\frac{-2±\sqrt{16}}{2}
Sumeu 4 i 12.
c=\frac{-2±4}{2}
Calculeu l'arrel quadrada de 16.
c=\frac{2}{2}
Ara resoleu l'equació c=\frac{-2±4}{2} quan ± és més. Sumeu -2 i 4.
c=1
Dividiu 2 per 2.
c=-\frac{6}{2}
Ara resoleu l'equació c=\frac{-2±4}{2} quan ± és menys. Resteu 4 de -2.
c=-3
Dividiu -6 per 2.
c=1 c=-3
L'equació ja s'ha resolt.
c^{2}+2c-3=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
c^{2}+2c-3-\left(-3\right)=-\left(-3\right)
Sumeu 3 als dos costats de l'equació.
c^{2}+2c=-\left(-3\right)
En restar -3 a si mateix s'obté 0.
c^{2}+2c=3
Resteu -3 de 0.
c^{2}+2c+1^{2}=3+1^{2}
Dividiu 2, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir 1. A continuació, sumeu el quadrat del nombre 1 als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
c^{2}+2c+1=3+1
Eleveu 1 al quadrat.
c^{2}+2c+1=4
Sumeu 3 i 1.
\left(c+1\right)^{2}=4
Factor c^{2}+2c+1. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(c+1\right)^{2}}=\sqrt{4}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
c+1=2 c+1=-2
Simplifiqueu.
c=1 c=-3
Resteu 1 als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}