Resoleu b
b=-2
b=7
Compartir
Copiat al porta-retalls
a+b=-5 ab=-14
Per resoldre l'equació, el factor b^{2}-5b-14 amb la fórmula b^{2}+\left(a+b\right)b+ab=\left(b+a\right)\left(b+b\right). Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
1,-14 2,-7
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és negatiu, el número negatiu té un valor més absolut que el positiu. Llista de totes les parelles d'enters que donen -14 de producte.
1-14=-13 2-7=-5
Calculeu la suma de cada parell.
a=-7 b=2
La solució és la parella que atorga -5 de suma.
\left(b-7\right)\left(b+2\right)
Torna a escriure l'expressió factoritada \left(b+a\right)\left(b+b\right) fent servir els valors obtinguts.
b=7 b=-2
Per trobar solucions d'equació, resoleu b-7=0 i b+2=0.
a+b=-5 ab=1\left(-14\right)=-14
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a b^{2}+ab+bb-14. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
1,-14 2,-7
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és negatiu, el número negatiu té un valor més absolut que el positiu. Llista de totes les parelles d'enters que donen -14 de producte.
1-14=-13 2-7=-5
Calculeu la suma de cada parell.
a=-7 b=2
La solució és la parella que atorga -5 de suma.
\left(b^{2}-7b\right)+\left(2b-14\right)
Reescriviu b^{2}-5b-14 com a \left(b^{2}-7b\right)+\left(2b-14\right).
b\left(b-7\right)+2\left(b-7\right)
b al primer grup i 2 al segon grup.
\left(b-7\right)\left(b+2\right)
Simplifiqueu el terme comú b-7 mitjançant la propietat distributiva.
b=7 b=-2
Per trobar solucions d'equació, resoleu b-7=0 i b+2=0.
b^{2}-5b-14=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
b=\frac{-\left(-5\right)±\sqrt{\left(-5\right)^{2}-4\left(-14\right)}}{2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 1 per a, -5 per b i -14 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
b=\frac{-\left(-5\right)±\sqrt{25-4\left(-14\right)}}{2}
Eleveu -5 al quadrat.
b=\frac{-\left(-5\right)±\sqrt{25+56}}{2}
Multipliqueu -4 per -14.
b=\frac{-\left(-5\right)±\sqrt{81}}{2}
Sumeu 25 i 56.
b=\frac{-\left(-5\right)±9}{2}
Calculeu l'arrel quadrada de 81.
b=\frac{5±9}{2}
El contrari de -5 és 5.
b=\frac{14}{2}
Ara resoleu l'equació b=\frac{5±9}{2} quan ± és més. Sumeu 5 i 9.
b=7
Dividiu 14 per 2.
b=-\frac{4}{2}
Ara resoleu l'equació b=\frac{5±9}{2} quan ± és menys. Resteu 9 de 5.
b=-2
Dividiu -4 per 2.
b=7 b=-2
L'equació ja s'ha resolt.
b^{2}-5b-14=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
b^{2}-5b-14-\left(-14\right)=-\left(-14\right)
Sumeu 14 als dos costats de l'equació.
b^{2}-5b=-\left(-14\right)
En restar -14 a si mateix s'obté 0.
b^{2}-5b=14
Resteu -14 de 0.
b^{2}-5b+\left(-\frac{5}{2}\right)^{2}=14+\left(-\frac{5}{2}\right)^{2}
Dividiu -5, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{5}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{5}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
b^{2}-5b+\frac{25}{4}=14+\frac{25}{4}
Per elevar -\frac{5}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
b^{2}-5b+\frac{25}{4}=\frac{81}{4}
Sumeu 14 i \frac{25}{4}.
\left(b-\frac{5}{2}\right)^{2}=\frac{81}{4}
Factor b^{2}-5b+\frac{25}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(b-\frac{5}{2}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{81}{4}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
b-\frac{5}{2}=\frac{9}{2} b-\frac{5}{2}=-\frac{9}{2}
Simplifiqueu.
b=7 b=-2
Sumeu \frac{5}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}