Resoleu Y
Y=2
Y=5
Compartir
Copiat al porta-retalls
a+b=-7 ab=10
Per resoldre l'equació, el factor Y^{2}-7Y+10 amb la fórmula Y^{2}+\left(a+b\right)Y+ab=\left(Y+a\right)\left(Y+b\right). Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
-1,-10 -2,-5
Com que ab és positiu, a i b tenen el mateix inici de sessió. Com que a+b és negatiu, a i b són ambdós negatius. Llista de totes les parelles d'enters que donen 10 de producte.
-1-10=-11 -2-5=-7
Calculeu la suma de cada parell.
a=-5 b=-2
La solució és la parella que atorga -7 de suma.
\left(Y-5\right)\left(Y-2\right)
Torna a escriure l'expressió factoritada \left(Y+a\right)\left(Y+b\right) fent servir els valors obtinguts.
Y=5 Y=2
Per trobar solucions d'equació, resoleu Y-5=0 i Y-2=0.
a+b=-7 ab=1\times 10=10
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a Y^{2}+aY+bY+10. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
-1,-10 -2,-5
Com que ab és positiu, a i b tenen el mateix inici de sessió. Com que a+b és negatiu, a i b són ambdós negatius. Llista de totes les parelles d'enters que donen 10 de producte.
-1-10=-11 -2-5=-7
Calculeu la suma de cada parell.
a=-5 b=-2
La solució és la parella que atorga -7 de suma.
\left(Y^{2}-5Y\right)+\left(-2Y+10\right)
Reescriviu Y^{2}-7Y+10 com a \left(Y^{2}-5Y\right)+\left(-2Y+10\right).
Y\left(Y-5\right)-2\left(Y-5\right)
Y al primer grup i -2 al segon grup.
\left(Y-5\right)\left(Y-2\right)
Simplifiqueu el terme comú Y-5 mitjançant la propietat distributiva.
Y=5 Y=2
Per trobar solucions d'equació, resoleu Y-5=0 i Y-2=0.
Y^{2}-7Y+10=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
Y=\frac{-\left(-7\right)±\sqrt{\left(-7\right)^{2}-4\times 10}}{2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 1 per a, -7 per b i 10 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
Y=\frac{-\left(-7\right)±\sqrt{49-4\times 10}}{2}
Eleveu -7 al quadrat.
Y=\frac{-\left(-7\right)±\sqrt{49-40}}{2}
Multipliqueu -4 per 10.
Y=\frac{-\left(-7\right)±\sqrt{9}}{2}
Sumeu 49 i -40.
Y=\frac{-\left(-7\right)±3}{2}
Calculeu l'arrel quadrada de 9.
Y=\frac{7±3}{2}
El contrari de -7 és 7.
Y=\frac{10}{2}
Ara resoleu l'equació Y=\frac{7±3}{2} quan ± és més. Sumeu 7 i 3.
Y=5
Dividiu 10 per 2.
Y=\frac{4}{2}
Ara resoleu l'equació Y=\frac{7±3}{2} quan ± és menys. Resteu 3 de 7.
Y=2
Dividiu 4 per 2.
Y=5 Y=2
L'equació ja s'ha resolt.
Y^{2}-7Y+10=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
Y^{2}-7Y+10-10=-10
Resteu 10 als dos costats de l'equació.
Y^{2}-7Y=-10
En restar 10 a si mateix s'obté 0.
Y^{2}-7Y+\left(-\frac{7}{2}\right)^{2}=-10+\left(-\frac{7}{2}\right)^{2}
Dividiu -7, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{7}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{7}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
Y^{2}-7Y+\frac{49}{4}=-10+\frac{49}{4}
Per elevar -\frac{7}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
Y^{2}-7Y+\frac{49}{4}=\frac{9}{4}
Sumeu -10 i \frac{49}{4}.
\left(Y-\frac{7}{2}\right)^{2}=\frac{9}{4}
Factor Y^{2}-7Y+\frac{49}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(Y-\frac{7}{2}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{9}{4}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
Y-\frac{7}{2}=\frac{3}{2} Y-\frac{7}{2}=-\frac{3}{2}
Simplifiqueu.
Y=5 Y=2
Sumeu \frac{7}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}