Factoritzar
\left(B+2\right)\left(B+4\right)
Calcula
\left(B+2\right)\left(B+4\right)
Compartir
Copiat al porta-retalls
a+b=6 ab=1\times 8=8
Factoritzeu l'expressió per agrupació. En primer lloc, cal reescriure l'expressió com a B^{2}+aB+bB+8. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
1,8 2,4
Com que ab és positiu, a i b tenen el mateix inici de sessió. Atès que a+b és positiu, a i b són positius. Llista de totes les parelles d'enters que donen 8 de producte.
1+8=9 2+4=6
Calculeu la suma de cada parell.
a=2 b=4
La solució és la parella que atorga 6 de suma.
\left(B^{2}+2B\right)+\left(4B+8\right)
Reescriviu B^{2}+6B+8 com a \left(B^{2}+2B\right)+\left(4B+8\right).
B\left(B+2\right)+4\left(B+2\right)
B al primer grup i 4 al segon grup.
\left(B+2\right)\left(B+4\right)
Simplifiqueu el terme comú B+2 mitjançant la propietat distributiva.
B^{2}+6B+8=0
El polinomi quadràtic es pot factoritzar amb la transformació ax^{2}+bx+c=a\left(x-x_{1}\right)\left(x-x_{2}\right), on x_{1} i x_{2} són les solucions de l'equació quadràtica ax^{2}+bx+c=0.
B=\frac{-6±\sqrt{6^{2}-4\times 8}}{2}
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
B=\frac{-6±\sqrt{36-4\times 8}}{2}
Eleveu 6 al quadrat.
B=\frac{-6±\sqrt{36-32}}{2}
Multipliqueu -4 per 8.
B=\frac{-6±\sqrt{4}}{2}
Sumeu 36 i -32.
B=\frac{-6±2}{2}
Calculeu l'arrel quadrada de 4.
B=-\frac{4}{2}
Ara resoleu l'equació B=\frac{-6±2}{2} quan ± és més. Sumeu -6 i 2.
B=-2
Dividiu -4 per 2.
B=-\frac{8}{2}
Ara resoleu l'equació B=\frac{-6±2}{2} quan ± és menys. Resteu 2 de -6.
B=-4
Dividiu -8 per 2.
B^{2}+6B+8=\left(B-\left(-2\right)\right)\left(B-\left(-4\right)\right)
Factoritzeu l'expressió original mitjançant ax^{2}+bx+c=a\left(x-x_{1}\right)\left(x-x_{2}\right). Substituïu -2 per x_{1} i -4 per x_{2}.
B^{2}+6B+8=\left(B+2\right)\left(B+4\right)
Simplifiqueu totes les expressions del formulari p-\left(-q\right) a p+q.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}