Resoleu x
x=-6
x=-3
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
a+b=9 ab=18
Per resoldre l'equació, el factor x^{2}+9x+18 amb la fórmula x^{2}+\left(a+b\right)x+ab=\left(x+a\right)\left(x+b\right). Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
1,18 2,9 3,6
Com que ab és positiu, a i b tenen el mateix inici de sessió. Atès que a+b és positiu, a i b són positius. Llista de totes les parelles d'enters que donen 18 de producte.
1+18=19 2+9=11 3+6=9
Calculeu la suma de cada parell.
a=3 b=6
La solució és la parella que atorga 9 de suma.
\left(x+3\right)\left(x+6\right)
Torna a escriure l'expressió factoritada \left(x+a\right)\left(x+b\right) fent servir els valors obtinguts.
x=-3 x=-6
Per trobar solucions d'equació, resoleu x+3=0 i x+6=0.
a+b=9 ab=1\times 18=18
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a x^{2}+ax+bx+18. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
1,18 2,9 3,6
Com que ab és positiu, a i b tenen el mateix inici de sessió. Atès que a+b és positiu, a i b són positius. Llista de totes les parelles d'enters que donen 18 de producte.
1+18=19 2+9=11 3+6=9
Calculeu la suma de cada parell.
a=3 b=6
La solució és la parella que atorga 9 de suma.
\left(x^{2}+3x\right)+\left(6x+18\right)
Reescriviu x^{2}+9x+18 com a \left(x^{2}+3x\right)+\left(6x+18\right).
x\left(x+3\right)+6\left(x+3\right)
x al primer grup i 6 al segon grup.
\left(x+3\right)\left(x+6\right)
Simplifiqueu el terme comú x+3 mitjançant la propietat distributiva.
x=-3 x=-6
Per trobar solucions d'equació, resoleu x+3=0 i x+6=0.
x^{2}+9x+18=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-9±\sqrt{9^{2}-4\times 18}}{2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 1 per a, 9 per b i 18 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-9±\sqrt{81-4\times 18}}{2}
Eleveu 9 al quadrat.
x=\frac{-9±\sqrt{81-72}}{2}
Multipliqueu -4 per 18.
x=\frac{-9±\sqrt{9}}{2}
Sumeu 81 i -72.
x=\frac{-9±3}{2}
Calculeu l'arrel quadrada de 9.
x=-\frac{6}{2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-9±3}{2} quan ± és més. Sumeu -9 i 3.
x=-3
Dividiu -6 per 2.
x=-\frac{12}{2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-9±3}{2} quan ± és menys. Resteu 3 de -9.
x=-6
Dividiu -12 per 2.
x=-3 x=-6
L'equació ja s'ha resolt.
x^{2}+9x+18=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
x^{2}+9x+18-18=-18
Resteu 18 als dos costats de l'equació.
x^{2}+9x=-18
En restar 18 a si mateix s'obté 0.
x^{2}+9x+\left(\frac{9}{2}\right)^{2}=-18+\left(\frac{9}{2}\right)^{2}
Dividiu 9, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{9}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{9}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+9x+\frac{81}{4}=-18+\frac{81}{4}
Per elevar \frac{9}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+9x+\frac{81}{4}=\frac{9}{4}
Sumeu -18 i \frac{81}{4}.
\left(x+\frac{9}{2}\right)^{2}=\frac{9}{4}
Factor x^{2}+9x+\frac{81}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{9}{2}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{9}{4}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{9}{2}=\frac{3}{2} x+\frac{9}{2}=-\frac{3}{2}
Simplifiqueu.
x=-3 x=-6
Resteu \frac{9}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}