Resoleu x
x=\frac{\sqrt{13}}{6}-\frac{1}{2}\approx 0,100925213
x=-\frac{\sqrt{13}}{6}-\frac{1}{2}\approx -1,100925213
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
9x^{2}+9x=1
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
9x^{2}+9x-1=1-1
Resteu 1 als dos costats de l'equació.
9x^{2}+9x-1=0
En restar 1 a si mateix s'obté 0.
x=\frac{-9±\sqrt{9^{2}-4\times 9\left(-1\right)}}{2\times 9}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 9 per a, 9 per b i -1 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-9±\sqrt{81-4\times 9\left(-1\right)}}{2\times 9}
Eleveu 9 al quadrat.
x=\frac{-9±\sqrt{81-36\left(-1\right)}}{2\times 9}
Multipliqueu -4 per 9.
x=\frac{-9±\sqrt{81+36}}{2\times 9}
Multipliqueu -36 per -1.
x=\frac{-9±\sqrt{117}}{2\times 9}
Sumeu 81 i 36.
x=\frac{-9±3\sqrt{13}}{2\times 9}
Calculeu l'arrel quadrada de 117.
x=\frac{-9±3\sqrt{13}}{18}
Multipliqueu 2 per 9.
x=\frac{3\sqrt{13}-9}{18}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-9±3\sqrt{13}}{18} quan ± és més. Sumeu -9 i 3\sqrt{13}.
x=\frac{\sqrt{13}}{6}-\frac{1}{2}
Dividiu -9+3\sqrt{13} per 18.
x=\frac{-3\sqrt{13}-9}{18}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-9±3\sqrt{13}}{18} quan ± és menys. Resteu 3\sqrt{13} de -9.
x=-\frac{\sqrt{13}}{6}-\frac{1}{2}
Dividiu -9-3\sqrt{13} per 18.
x=\frac{\sqrt{13}}{6}-\frac{1}{2} x=-\frac{\sqrt{13}}{6}-\frac{1}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
9x^{2}+9x=1
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
\frac{9x^{2}+9x}{9}=\frac{1}{9}
Dividiu els dos costats per 9.
x^{2}+\frac{9}{9}x=\frac{1}{9}
En dividir per 9 es desfà la multiplicació per 9.
x^{2}+x=\frac{1}{9}
Dividiu 9 per 9.
x^{2}+x+\left(\frac{1}{2}\right)^{2}=\frac{1}{9}+\left(\frac{1}{2}\right)^{2}
Dividiu 1, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{1}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{1}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+x+\frac{1}{4}=\frac{1}{9}+\frac{1}{4}
Per elevar \frac{1}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+x+\frac{1}{4}=\frac{13}{36}
Sumeu \frac{1}{9} i \frac{1}{4} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x+\frac{1}{2}\right)^{2}=\frac{13}{36}
Factor x^{2}+x+\frac{1}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{1}{2}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{13}{36}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{1}{2}=\frac{\sqrt{13}}{6} x+\frac{1}{2}=-\frac{\sqrt{13}}{6}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{13}}{6}-\frac{1}{2} x=-\frac{\sqrt{13}}{6}-\frac{1}{2}
Resteu \frac{1}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}