Resoleu x
x=-\frac{1}{3}\approx -0,333333333
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
9x^{2}+6x+10-9=0
Resteu 9 en tots dos costats.
9x^{2}+6x+1=0
Resteu 10 de 9 per obtenir 1.
a+b=6 ab=9\times 1=9
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a 9x^{2}+ax+bx+1. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
1,9 3,3
Com que ab és positiu, a i b tenen el mateix inici de sessió. Atès que a+b és positiu, a i b són positius. Llista de totes les parelles d'enters que donen 9 de producte.
1+9=10 3+3=6
Calculeu la suma de cada parell.
a=3 b=3
La solució és la parella que atorga 6 de suma.
\left(9x^{2}+3x\right)+\left(3x+1\right)
Reescriviu 9x^{2}+6x+1 com a \left(9x^{2}+3x\right)+\left(3x+1\right).
3x\left(3x+1\right)+3x+1
Simplifiqueu 3x a 9x^{2}+3x.
\left(3x+1\right)\left(3x+1\right)
Simplifiqueu el terme comú 3x+1 mitjançant la propietat distributiva.
\left(3x+1\right)^{2}
Reescriviu com a quadrat del binomi.
x=-\frac{1}{3}
Per trobar la solució de l'equació, resoleu 3x+1=0.
9x^{2}+6x+10=9
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
9x^{2}+6x+10-9=9-9
Resteu 9 als dos costats de l'equació.
9x^{2}+6x+10-9=0
En restar 9 a si mateix s'obté 0.
9x^{2}+6x+1=0
Resteu 9 de 10.
x=\frac{-6±\sqrt{6^{2}-4\times 9}}{2\times 9}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 9 per a, 6 per b i 1 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-6±\sqrt{36-4\times 9}}{2\times 9}
Eleveu 6 al quadrat.
x=\frac{-6±\sqrt{36-36}}{2\times 9}
Multipliqueu -4 per 9.
x=\frac{-6±\sqrt{0}}{2\times 9}
Sumeu 36 i -36.
x=-\frac{6}{2\times 9}
Calculeu l'arrel quadrada de 0.
x=-\frac{6}{18}
Multipliqueu 2 per 9.
x=-\frac{1}{3}
Redueix la fracció \frac{-6}{18} al màxim extraient i anul·lant 6.
9x^{2}+6x+10=9
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
9x^{2}+6x+10-10=9-10
Resteu 10 als dos costats de l'equació.
9x^{2}+6x=9-10
En restar 10 a si mateix s'obté 0.
9x^{2}+6x=-1
Resteu 10 de 9.
\frac{9x^{2}+6x}{9}=-\frac{1}{9}
Dividiu els dos costats per 9.
x^{2}+\frac{6}{9}x=-\frac{1}{9}
En dividir per 9 es desfà la multiplicació per 9.
x^{2}+\frac{2}{3}x=-\frac{1}{9}
Redueix la fracció \frac{6}{9} al màxim extraient i anul·lant 3.
x^{2}+\frac{2}{3}x+\left(\frac{1}{3}\right)^{2}=-\frac{1}{9}+\left(\frac{1}{3}\right)^{2}
Dividiu \frac{2}{3}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{1}{3}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{1}{3} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{2}{3}x+\frac{1}{9}=\frac{-1+1}{9}
Per elevar \frac{1}{3} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+\frac{2}{3}x+\frac{1}{9}=0
Sumeu -\frac{1}{9} i \frac{1}{9} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x+\frac{1}{3}\right)^{2}=0
Factor x^{2}+\frac{2}{3}x+\frac{1}{9}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{1}{3}\right)^{2}}=\sqrt{0}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{1}{3}=0 x+\frac{1}{3}=0
Simplifiqueu.
x=-\frac{1}{3} x=-\frac{1}{3}
Resteu \frac{1}{3} als dos costats de l'equació.
x=-\frac{1}{3}
L'equació ja s'ha resolt. Les solucions són les mateixes.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}