Resoleu n
n = -\frac{7}{3} = -2\frac{1}{3} \approx -2,333333333
n=0
Compartir
Copiat al porta-retalls
n\left(9n+21\right)=0
Simplifiqueu n.
n=0 n=-\frac{7}{3}
Per trobar solucions d'equació, resoleu n=0 i 9n+21=0.
9n^{2}+21n=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
n=\frac{-21±\sqrt{21^{2}}}{2\times 9}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 9 per a, 21 per b i 0 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
n=\frac{-21±21}{2\times 9}
Calculeu l'arrel quadrada de 21^{2}.
n=\frac{-21±21}{18}
Multipliqueu 2 per 9.
n=\frac{0}{18}
Ara resoleu l'equació n=\frac{-21±21}{18} quan ± és més. Sumeu -21 i 21.
n=0
Dividiu 0 per 18.
n=-\frac{42}{18}
Ara resoleu l'equació n=\frac{-21±21}{18} quan ± és menys. Resteu 21 de -21.
n=-\frac{7}{3}
Redueix la fracció \frac{-42}{18} al màxim extraient i anul·lant 6.
n=0 n=-\frac{7}{3}
L'equació ja s'ha resolt.
9n^{2}+21n=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
\frac{9n^{2}+21n}{9}=\frac{0}{9}
Dividiu els dos costats per 9.
n^{2}+\frac{21}{9}n=\frac{0}{9}
En dividir per 9 es desfà la multiplicació per 9.
n^{2}+\frac{7}{3}n=\frac{0}{9}
Redueix la fracció \frac{21}{9} al màxim extraient i anul·lant 3.
n^{2}+\frac{7}{3}n=0
Dividiu 0 per 9.
n^{2}+\frac{7}{3}n+\left(\frac{7}{6}\right)^{2}=\left(\frac{7}{6}\right)^{2}
Dividiu \frac{7}{3}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{7}{6}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{7}{6} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
n^{2}+\frac{7}{3}n+\frac{49}{36}=\frac{49}{36}
Per elevar \frac{7}{6} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
\left(n+\frac{7}{6}\right)^{2}=\frac{49}{36}
Factor n^{2}+\frac{7}{3}n+\frac{49}{36}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(n+\frac{7}{6}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{49}{36}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
n+\frac{7}{6}=\frac{7}{6} n+\frac{7}{6}=-\frac{7}{6}
Simplifiqueu.
n=0 n=-\frac{7}{3}
Resteu \frac{7}{6} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}