Resoleu a
a=\frac{5+\sqrt{11}i}{9}\approx 0,555555556+0,368513866i
a=\frac{-\sqrt{11}i+5}{9}\approx 0,555555556-0,368513866i
Compartir
Copiat al porta-retalls
9a^{2}-10a+4=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
a=\frac{-\left(-10\right)±\sqrt{\left(-10\right)^{2}-4\times 9\times 4}}{2\times 9}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 9 per a, -10 per b i 4 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
a=\frac{-\left(-10\right)±\sqrt{100-4\times 9\times 4}}{2\times 9}
Eleveu -10 al quadrat.
a=\frac{-\left(-10\right)±\sqrt{100-36\times 4}}{2\times 9}
Multipliqueu -4 per 9.
a=\frac{-\left(-10\right)±\sqrt{100-144}}{2\times 9}
Multipliqueu -36 per 4.
a=\frac{-\left(-10\right)±\sqrt{-44}}{2\times 9}
Sumeu 100 i -144.
a=\frac{-\left(-10\right)±2\sqrt{11}i}{2\times 9}
Calculeu l'arrel quadrada de -44.
a=\frac{10±2\sqrt{11}i}{2\times 9}
El contrari de -10 és 10.
a=\frac{10±2\sqrt{11}i}{18}
Multipliqueu 2 per 9.
a=\frac{10+2\sqrt{11}i}{18}
Ara resoleu l'equació a=\frac{10±2\sqrt{11}i}{18} quan ± és més. Sumeu 10 i 2i\sqrt{11}.
a=\frac{5+\sqrt{11}i}{9}
Dividiu 10+2i\sqrt{11} per 18.
a=\frac{-2\sqrt{11}i+10}{18}
Ara resoleu l'equació a=\frac{10±2\sqrt{11}i}{18} quan ± és menys. Resteu 2i\sqrt{11} de 10.
a=\frac{-\sqrt{11}i+5}{9}
Dividiu 10-2i\sqrt{11} per 18.
a=\frac{5+\sqrt{11}i}{9} a=\frac{-\sqrt{11}i+5}{9}
L'equació ja s'ha resolt.
9a^{2}-10a+4=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
9a^{2}-10a+4-4=-4
Resteu 4 als dos costats de l'equació.
9a^{2}-10a=-4
En restar 4 a si mateix s'obté 0.
\frac{9a^{2}-10a}{9}=-\frac{4}{9}
Dividiu els dos costats per 9.
a^{2}-\frac{10}{9}a=-\frac{4}{9}
En dividir per 9 es desfà la multiplicació per 9.
a^{2}-\frac{10}{9}a+\left(-\frac{5}{9}\right)^{2}=-\frac{4}{9}+\left(-\frac{5}{9}\right)^{2}
Dividiu -\frac{10}{9}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{5}{9}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{5}{9} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
a^{2}-\frac{10}{9}a+\frac{25}{81}=-\frac{4}{9}+\frac{25}{81}
Per elevar -\frac{5}{9} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
a^{2}-\frac{10}{9}a+\frac{25}{81}=-\frac{11}{81}
Sumeu -\frac{4}{9} i \frac{25}{81} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(a-\frac{5}{9}\right)^{2}=-\frac{11}{81}
Factor a^{2}-\frac{10}{9}a+\frac{25}{81}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(a-\frac{5}{9}\right)^{2}}=\sqrt{-\frac{11}{81}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
a-\frac{5}{9}=\frac{\sqrt{11}i}{9} a-\frac{5}{9}=-\frac{\sqrt{11}i}{9}
Simplifiqueu.
a=\frac{5+\sqrt{11}i}{9} a=\frac{-\sqrt{11}i+5}{9}
Sumeu \frac{5}{9} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}