Resoleu a
a = -\frac{4}{3} = -1\frac{1}{3} \approx -1,333333333
Compartir
Copiat al porta-retalls
a+b=24 ab=9\times 16=144
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a 9a^{2}+aa+ba+16. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
1,144 2,72 3,48 4,36 6,24 8,18 9,16 12,12
Com que ab és positiu, a i b tenen el mateix inici de sessió. Atès que a+b és positiu, a i b són positius. Llista de totes les parelles d'enters que donen 144 de producte.
1+144=145 2+72=74 3+48=51 4+36=40 6+24=30 8+18=26 9+16=25 12+12=24
Calculeu la suma de cada parell.
a=12 b=12
La solució és la parella que atorga 24 de suma.
\left(9a^{2}+12a\right)+\left(12a+16\right)
Reescriviu 9a^{2}+24a+16 com a \left(9a^{2}+12a\right)+\left(12a+16\right).
3a\left(3a+4\right)+4\left(3a+4\right)
3a al primer grup i 4 al segon grup.
\left(3a+4\right)\left(3a+4\right)
Simplifiqueu el terme comú 3a+4 mitjançant la propietat distributiva.
\left(3a+4\right)^{2}
Reescriviu com a quadrat del binomi.
a=-\frac{4}{3}
Per trobar la solució de l'equació, resoleu 3a+4=0.
9a^{2}+24a+16=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
a=\frac{-24±\sqrt{24^{2}-4\times 9\times 16}}{2\times 9}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 9 per a, 24 per b i 16 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
a=\frac{-24±\sqrt{576-4\times 9\times 16}}{2\times 9}
Eleveu 24 al quadrat.
a=\frac{-24±\sqrt{576-36\times 16}}{2\times 9}
Multipliqueu -4 per 9.
a=\frac{-24±\sqrt{576-576}}{2\times 9}
Multipliqueu -36 per 16.
a=\frac{-24±\sqrt{0}}{2\times 9}
Sumeu 576 i -576.
a=-\frac{24}{2\times 9}
Calculeu l'arrel quadrada de 0.
a=-\frac{24}{18}
Multipliqueu 2 per 9.
a=-\frac{4}{3}
Redueix la fracció \frac{-24}{18} al màxim extraient i anul·lant 6.
9a^{2}+24a+16=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
9a^{2}+24a+16-16=-16
Resteu 16 als dos costats de l'equació.
9a^{2}+24a=-16
En restar 16 a si mateix s'obté 0.
\frac{9a^{2}+24a}{9}=-\frac{16}{9}
Dividiu els dos costats per 9.
a^{2}+\frac{24}{9}a=-\frac{16}{9}
En dividir per 9 es desfà la multiplicació per 9.
a^{2}+\frac{8}{3}a=-\frac{16}{9}
Redueix la fracció \frac{24}{9} al màxim extraient i anul·lant 3.
a^{2}+\frac{8}{3}a+\left(\frac{4}{3}\right)^{2}=-\frac{16}{9}+\left(\frac{4}{3}\right)^{2}
Dividiu \frac{8}{3}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{4}{3}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{4}{3} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
a^{2}+\frac{8}{3}a+\frac{16}{9}=\frac{-16+16}{9}
Per elevar \frac{4}{3} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
a^{2}+\frac{8}{3}a+\frac{16}{9}=0
Sumeu -\frac{16}{9} i \frac{16}{9} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(a+\frac{4}{3}\right)^{2}=0
Factor a^{2}+\frac{8}{3}a+\frac{16}{9}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(a+\frac{4}{3}\right)^{2}}=\sqrt{0}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
a+\frac{4}{3}=0 a+\frac{4}{3}=0
Simplifiqueu.
a=-\frac{4}{3} a=-\frac{4}{3}
Resteu \frac{4}{3} als dos costats de l'equació.
a=-\frac{4}{3}
L'equació ja s'ha resolt. Les solucions són les mateixes.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}