Resoleu x (complex solution)
x=\frac{-1+\sqrt{2}i}{3}\approx -0,333333333+0,471404521i
x=\frac{-\sqrt{2}i-1}{3}\approx -0,333333333-0,471404521i
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
9x^{2}+6x+3=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-6±\sqrt{6^{2}-4\times 9\times 3}}{2\times 9}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 9 per a, 6 per b i 3 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-6±\sqrt{36-4\times 9\times 3}}{2\times 9}
Eleveu 6 al quadrat.
x=\frac{-6±\sqrt{36-36\times 3}}{2\times 9}
Multipliqueu -4 per 9.
x=\frac{-6±\sqrt{36-108}}{2\times 9}
Multipliqueu -36 per 3.
x=\frac{-6±\sqrt{-72}}{2\times 9}
Sumeu 36 i -108.
x=\frac{-6±6\sqrt{2}i}{2\times 9}
Calculeu l'arrel quadrada de -72.
x=\frac{-6±6\sqrt{2}i}{18}
Multipliqueu 2 per 9.
x=\frac{-6+6\sqrt{2}i}{18}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-6±6\sqrt{2}i}{18} quan ± és més. Sumeu -6 i 6i\sqrt{2}.
x=\frac{-1+\sqrt{2}i}{3}
Dividiu -6+6i\sqrt{2} per 18.
x=\frac{-6\sqrt{2}i-6}{18}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-6±6\sqrt{2}i}{18} quan ± és menys. Resteu 6i\sqrt{2} de -6.
x=\frac{-\sqrt{2}i-1}{3}
Dividiu -6-6i\sqrt{2} per 18.
x=\frac{-1+\sqrt{2}i}{3} x=\frac{-\sqrt{2}i-1}{3}
L'equació ja s'ha resolt.
9x^{2}+6x+3=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
9x^{2}+6x+3-3=-3
Resteu 3 als dos costats de l'equació.
9x^{2}+6x=-3
En restar 3 a si mateix s'obté 0.
\frac{9x^{2}+6x}{9}=-\frac{3}{9}
Dividiu els dos costats per 9.
x^{2}+\frac{6}{9}x=-\frac{3}{9}
En dividir per 9 es desfà la multiplicació per 9.
x^{2}+\frac{2}{3}x=-\frac{3}{9}
Redueix la fracció \frac{6}{9} al màxim extraient i anul·lant 3.
x^{2}+\frac{2}{3}x=-\frac{1}{3}
Redueix la fracció \frac{-3}{9} al màxim extraient i anul·lant 3.
x^{2}+\frac{2}{3}x+\left(\frac{1}{3}\right)^{2}=-\frac{1}{3}+\left(\frac{1}{3}\right)^{2}
Dividiu \frac{2}{3}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{1}{3}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{1}{3} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{2}{3}x+\frac{1}{9}=-\frac{1}{3}+\frac{1}{9}
Per elevar \frac{1}{3} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+\frac{2}{3}x+\frac{1}{9}=-\frac{2}{9}
Sumeu -\frac{1}{3} i \frac{1}{9} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x+\frac{1}{3}\right)^{2}=-\frac{2}{9}
Factor x^{2}+\frac{2}{3}x+\frac{1}{9}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{1}{3}\right)^{2}}=\sqrt{-\frac{2}{9}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{1}{3}=\frac{\sqrt{2}i}{3} x+\frac{1}{3}=-\frac{\sqrt{2}i}{3}
Simplifiqueu.
x=\frac{-1+\sqrt{2}i}{3} x=\frac{-\sqrt{2}i-1}{3}
Resteu \frac{1}{3} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}