Resoleu x
x=\frac{2\sqrt{186}-25}{3}\approx 0,758787798
x=\frac{-2\sqrt{186}-25}{3}\approx -17,425454465
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
9x^{2}+150x-119=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-150±\sqrt{150^{2}-4\times 9\left(-119\right)}}{2\times 9}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 9 per a, 150 per b i -119 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-150±\sqrt{22500-4\times 9\left(-119\right)}}{2\times 9}
Eleveu 150 al quadrat.
x=\frac{-150±\sqrt{22500-36\left(-119\right)}}{2\times 9}
Multipliqueu -4 per 9.
x=\frac{-150±\sqrt{22500+4284}}{2\times 9}
Multipliqueu -36 per -119.
x=\frac{-150±\sqrt{26784}}{2\times 9}
Sumeu 22500 i 4284.
x=\frac{-150±12\sqrt{186}}{2\times 9}
Calculeu l'arrel quadrada de 26784.
x=\frac{-150±12\sqrt{186}}{18}
Multipliqueu 2 per 9.
x=\frac{12\sqrt{186}-150}{18}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-150±12\sqrt{186}}{18} quan ± és més. Sumeu -150 i 12\sqrt{186}.
x=\frac{2\sqrt{186}-25}{3}
Dividiu -150+12\sqrt{186} per 18.
x=\frac{-12\sqrt{186}-150}{18}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-150±12\sqrt{186}}{18} quan ± és menys. Resteu 12\sqrt{186} de -150.
x=\frac{-2\sqrt{186}-25}{3}
Dividiu -150-12\sqrt{186} per 18.
x=\frac{2\sqrt{186}-25}{3} x=\frac{-2\sqrt{186}-25}{3}
L'equació ja s'ha resolt.
9x^{2}+150x-119=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
9x^{2}+150x-119-\left(-119\right)=-\left(-119\right)
Sumeu 119 als dos costats de l'equació.
9x^{2}+150x=-\left(-119\right)
En restar -119 a si mateix s'obté 0.
9x^{2}+150x=119
Resteu -119 de 0.
\frac{9x^{2}+150x}{9}=\frac{119}{9}
Dividiu els dos costats per 9.
x^{2}+\frac{150}{9}x=\frac{119}{9}
En dividir per 9 es desfà la multiplicació per 9.
x^{2}+\frac{50}{3}x=\frac{119}{9}
Redueix la fracció \frac{150}{9} al màxim extraient i anul·lant 3.
x^{2}+\frac{50}{3}x+\left(\frac{25}{3}\right)^{2}=\frac{119}{9}+\left(\frac{25}{3}\right)^{2}
Dividiu \frac{50}{3}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{25}{3}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{25}{3} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{50}{3}x+\frac{625}{9}=\frac{119+625}{9}
Per elevar \frac{25}{3} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+\frac{50}{3}x+\frac{625}{9}=\frac{248}{3}
Sumeu \frac{119}{9} i \frac{625}{9} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x+\frac{25}{3}\right)^{2}=\frac{248}{3}
Factor x^{2}+\frac{50}{3}x+\frac{625}{9}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{25}{3}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{248}{3}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{25}{3}=\frac{2\sqrt{186}}{3} x+\frac{25}{3}=-\frac{2\sqrt{186}}{3}
Simplifiqueu.
x=\frac{2\sqrt{186}-25}{3} x=\frac{-2\sqrt{186}-25}{3}
Resteu \frac{25}{3} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}