Resoleu r
r = \frac{3}{\sqrt{\pi}} \approx 1,692568751
r = -\frac{3}{\sqrt{\pi}} \approx -1,692568751
Compartir
Copiat al porta-retalls
\pi r^{2}=9
Intercanvieu els costats perquè tots els termes variables estiguin al costat esquerre.
\frac{\pi r^{2}}{\pi }=\frac{9}{\pi }
Dividiu els dos costats per \pi .
r^{2}=\frac{9}{\pi }
En dividir per \pi es desfà la multiplicació per \pi .
r=\frac{3}{\sqrt{\pi }} r=-\frac{3}{\sqrt{\pi }}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
\pi r^{2}=9
Intercanvieu els costats perquè tots els termes variables estiguin al costat esquerre.
\pi r^{2}-9=0
Resteu 9 en tots dos costats.
r=\frac{0±\sqrt{0^{2}-4\pi \left(-9\right)}}{2\pi }
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu \pi per a, 0 per b i -9 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
r=\frac{0±\sqrt{-4\pi \left(-9\right)}}{2\pi }
Eleveu 0 al quadrat.
r=\frac{0±\sqrt{\left(-4\pi \right)\left(-9\right)}}{2\pi }
Multipliqueu -4 per \pi .
r=\frac{0±\sqrt{36\pi }}{2\pi }
Multipliqueu -4\pi per -9.
r=\frac{0±6\sqrt{\pi }}{2\pi }
Calculeu l'arrel quadrada de 36\pi .
r=\frac{3}{\sqrt{\pi }}
Ara resoleu l'equació r=\frac{0±6\sqrt{\pi }}{2\pi } quan ± és més.
r=-\frac{3}{\sqrt{\pi }}
Ara resoleu l'equació r=\frac{0±6\sqrt{\pi }}{2\pi } quan ± és menys.
r=\frac{3}{\sqrt{\pi }} r=-\frac{3}{\sqrt{\pi }}
L'equació ja s'ha resolt.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}