Resoleu n
n=\frac{1+\sqrt{215}i}{54}\approx 0,018518519+0,271534783i
n=\frac{-\sqrt{215}i+1}{54}\approx 0,018518519-0,271534783i
Compartir
Copiat al porta-retalls
27n^{2}=n-4+2
La variable n no pot ser igual a 0, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per 3n^{2}.
27n^{2}=n-2
Sumeu -4 més 2 per obtenir -2.
27n^{2}-n=-2
Resteu n en tots dos costats.
27n^{2}-n+2=0
Afegiu 2 als dos costats.
n=\frac{-\left(-1\right)±\sqrt{1-4\times 27\times 2}}{2\times 27}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 27 per a, -1 per b i 2 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
n=\frac{-\left(-1\right)±\sqrt{1-108\times 2}}{2\times 27}
Multipliqueu -4 per 27.
n=\frac{-\left(-1\right)±\sqrt{1-216}}{2\times 27}
Multipliqueu -108 per 2.
n=\frac{-\left(-1\right)±\sqrt{-215}}{2\times 27}
Sumeu 1 i -216.
n=\frac{-\left(-1\right)±\sqrt{215}i}{2\times 27}
Calculeu l'arrel quadrada de -215.
n=\frac{1±\sqrt{215}i}{2\times 27}
El contrari de -1 és 1.
n=\frac{1±\sqrt{215}i}{54}
Multipliqueu 2 per 27.
n=\frac{1+\sqrt{215}i}{54}
Ara resoleu l'equació n=\frac{1±\sqrt{215}i}{54} quan ± és més. Sumeu 1 i i\sqrt{215}.
n=\frac{-\sqrt{215}i+1}{54}
Ara resoleu l'equació n=\frac{1±\sqrt{215}i}{54} quan ± és menys. Resteu i\sqrt{215} de 1.
n=\frac{1+\sqrt{215}i}{54} n=\frac{-\sqrt{215}i+1}{54}
L'equació ja s'ha resolt.
27n^{2}=n-4+2
La variable n no pot ser igual a 0, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per 3n^{2}.
27n^{2}=n-2
Sumeu -4 més 2 per obtenir -2.
27n^{2}-n=-2
Resteu n en tots dos costats.
\frac{27n^{2}-n}{27}=-\frac{2}{27}
Dividiu els dos costats per 27.
n^{2}-\frac{1}{27}n=-\frac{2}{27}
En dividir per 27 es desfà la multiplicació per 27.
n^{2}-\frac{1}{27}n+\left(-\frac{1}{54}\right)^{2}=-\frac{2}{27}+\left(-\frac{1}{54}\right)^{2}
Dividiu -\frac{1}{27}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{1}{54}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{1}{54} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
n^{2}-\frac{1}{27}n+\frac{1}{2916}=-\frac{2}{27}+\frac{1}{2916}
Per elevar -\frac{1}{54} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
n^{2}-\frac{1}{27}n+\frac{1}{2916}=-\frac{215}{2916}
Sumeu -\frac{2}{27} i \frac{1}{2916} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(n-\frac{1}{54}\right)^{2}=-\frac{215}{2916}
Factor n^{2}-\frac{1}{27}n+\frac{1}{2916}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(n-\frac{1}{54}\right)^{2}}=\sqrt{-\frac{215}{2916}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
n-\frac{1}{54}=\frac{\sqrt{215}i}{54} n-\frac{1}{54}=-\frac{\sqrt{215}i}{54}
Simplifiqueu.
n=\frac{1+\sqrt{215}i}{54} n=\frac{-\sqrt{215}i+1}{54}
Sumeu \frac{1}{54} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}