Resoleu m
m=-2
m=5
Compartir
Copiat al porta-retalls
9+3m-m^{2}=-1
Resteu m^{2} en tots dos costats.
9+3m-m^{2}+1=0
Afegiu 1 als dos costats.
10+3m-m^{2}=0
Sumeu 9 més 1 per obtenir 10.
-m^{2}+3m+10=0
Torneu a ordenar el polinomi per posar-lo en forma estàndard. Poseu els termes en ordre, de la potència més gran a la més petita.
a+b=3 ab=-10=-10
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a -m^{2}+am+bm+10. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
-1,10 -2,5
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és positiu, el número positiu té més valor absolut que el negatiu. Llista de totes les parelles d'enters que donen -10 de producte.
-1+10=9 -2+5=3
Calculeu la suma de cada parell.
a=5 b=-2
La solució és la parella que atorga 3 de suma.
\left(-m^{2}+5m\right)+\left(-2m+10\right)
Reescriviu -m^{2}+3m+10 com a \left(-m^{2}+5m\right)+\left(-2m+10\right).
-m\left(m-5\right)-2\left(m-5\right)
-m al primer grup i -2 al segon grup.
\left(m-5\right)\left(-m-2\right)
Simplifiqueu el terme comú m-5 mitjançant la propietat distributiva.
m=5 m=-2
Per trobar solucions d'equació, resoleu m-5=0 i -m-2=0.
9+3m-m^{2}=-1
Resteu m^{2} en tots dos costats.
9+3m-m^{2}+1=0
Afegiu 1 als dos costats.
10+3m-m^{2}=0
Sumeu 9 més 1 per obtenir 10.
-m^{2}+3m+10=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
m=\frac{-3±\sqrt{3^{2}-4\left(-1\right)\times 10}}{2\left(-1\right)}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu -1 per a, 3 per b i 10 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
m=\frac{-3±\sqrt{9-4\left(-1\right)\times 10}}{2\left(-1\right)}
Eleveu 3 al quadrat.
m=\frac{-3±\sqrt{9+4\times 10}}{2\left(-1\right)}
Multipliqueu -4 per -1.
m=\frac{-3±\sqrt{9+40}}{2\left(-1\right)}
Multipliqueu 4 per 10.
m=\frac{-3±\sqrt{49}}{2\left(-1\right)}
Sumeu 9 i 40.
m=\frac{-3±7}{2\left(-1\right)}
Calculeu l'arrel quadrada de 49.
m=\frac{-3±7}{-2}
Multipliqueu 2 per -1.
m=\frac{4}{-2}
Ara resoleu l'equació m=\frac{-3±7}{-2} quan ± és més. Sumeu -3 i 7.
m=-2
Dividiu 4 per -2.
m=-\frac{10}{-2}
Ara resoleu l'equació m=\frac{-3±7}{-2} quan ± és menys. Resteu 7 de -3.
m=5
Dividiu -10 per -2.
m=-2 m=5
L'equació ja s'ha resolt.
9+3m-m^{2}=-1
Resteu m^{2} en tots dos costats.
3m-m^{2}=-1-9
Resteu 9 en tots dos costats.
3m-m^{2}=-10
Resteu -1 de 9 per obtenir -10.
-m^{2}+3m=-10
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
\frac{-m^{2}+3m}{-1}=-\frac{10}{-1}
Dividiu els dos costats per -1.
m^{2}+\frac{3}{-1}m=-\frac{10}{-1}
En dividir per -1 es desfà la multiplicació per -1.
m^{2}-3m=-\frac{10}{-1}
Dividiu 3 per -1.
m^{2}-3m=10
Dividiu -10 per -1.
m^{2}-3m+\left(-\frac{3}{2}\right)^{2}=10+\left(-\frac{3}{2}\right)^{2}
Dividiu -3, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{3}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{3}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
m^{2}-3m+\frac{9}{4}=10+\frac{9}{4}
Per elevar -\frac{3}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
m^{2}-3m+\frac{9}{4}=\frac{49}{4}
Sumeu 10 i \frac{9}{4}.
\left(m-\frac{3}{2}\right)^{2}=\frac{49}{4}
Factor m^{2}-3m+\frac{9}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(m-\frac{3}{2}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{49}{4}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
m-\frac{3}{2}=\frac{7}{2} m-\frac{3}{2}=-\frac{7}{2}
Simplifiqueu.
m=5 m=-2
Sumeu \frac{3}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}