Resoleu x
x=\frac{\sqrt{6}}{4}+\frac{1}{2}\approx 1,112372436
x=-\frac{\sqrt{6}}{4}+\frac{1}{2}\approx -0,112372436
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
8x^{2}-8x-1=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-\left(-8\right)±\sqrt{\left(-8\right)^{2}-4\times 8\left(-1\right)}}{2\times 8}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 8 per a, -8 per b i -1 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-8\right)±\sqrt{64-4\times 8\left(-1\right)}}{2\times 8}
Eleveu -8 al quadrat.
x=\frac{-\left(-8\right)±\sqrt{64-32\left(-1\right)}}{2\times 8}
Multipliqueu -4 per 8.
x=\frac{-\left(-8\right)±\sqrt{64+32}}{2\times 8}
Multipliqueu -32 per -1.
x=\frac{-\left(-8\right)±\sqrt{96}}{2\times 8}
Sumeu 64 i 32.
x=\frac{-\left(-8\right)±4\sqrt{6}}{2\times 8}
Calculeu l'arrel quadrada de 96.
x=\frac{8±4\sqrt{6}}{2\times 8}
El contrari de -8 és 8.
x=\frac{8±4\sqrt{6}}{16}
Multipliqueu 2 per 8.
x=\frac{4\sqrt{6}+8}{16}
Ara resoleu l'equació x=\frac{8±4\sqrt{6}}{16} quan ± és més. Sumeu 8 i 4\sqrt{6}.
x=\frac{\sqrt{6}}{4}+\frac{1}{2}
Dividiu 8+4\sqrt{6} per 16.
x=\frac{8-4\sqrt{6}}{16}
Ara resoleu l'equació x=\frac{8±4\sqrt{6}}{16} quan ± és menys. Resteu 4\sqrt{6} de 8.
x=-\frac{\sqrt{6}}{4}+\frac{1}{2}
Dividiu 8-4\sqrt{6} per 16.
x=\frac{\sqrt{6}}{4}+\frac{1}{2} x=-\frac{\sqrt{6}}{4}+\frac{1}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
8x^{2}-8x-1=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
8x^{2}-8x-1-\left(-1\right)=-\left(-1\right)
Sumeu 1 als dos costats de l'equació.
8x^{2}-8x=-\left(-1\right)
En restar -1 a si mateix s'obté 0.
8x^{2}-8x=1
Resteu -1 de 0.
\frac{8x^{2}-8x}{8}=\frac{1}{8}
Dividiu els dos costats per 8.
x^{2}+\left(-\frac{8}{8}\right)x=\frac{1}{8}
En dividir per 8 es desfà la multiplicació per 8.
x^{2}-x=\frac{1}{8}
Dividiu -8 per 8.
x^{2}-x+\left(-\frac{1}{2}\right)^{2}=\frac{1}{8}+\left(-\frac{1}{2}\right)^{2}
Dividiu -1, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{1}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{1}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-x+\frac{1}{4}=\frac{1}{8}+\frac{1}{4}
Per elevar -\frac{1}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-x+\frac{1}{4}=\frac{3}{8}
Sumeu \frac{1}{8} i \frac{1}{4} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x-\frac{1}{2}\right)^{2}=\frac{3}{8}
Factor x^{2}-x+\frac{1}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{1}{2}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{3}{8}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{1}{2}=\frac{\sqrt{6}}{4} x-\frac{1}{2}=-\frac{\sqrt{6}}{4}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{6}}{4}+\frac{1}{2} x=-\frac{\sqrt{6}}{4}+\frac{1}{2}
Sumeu \frac{1}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}