Resoleu x
x = -\frac{7}{4} = -1\frac{3}{4} = -1,75
x = \frac{3}{2} = 1\frac{1}{2} = 1,5
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
8x^{2}+2x-21=0
Resteu 21 en tots dos costats.
a+b=2 ab=8\left(-21\right)=-168
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a 8x^{2}+ax+bx-21. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
-1,168 -2,84 -3,56 -4,42 -6,28 -7,24 -8,21 -12,14
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és positiu, el número positiu té més valor absolut que el negatiu. Llista de totes les parelles d'enters que donen -168 de producte.
-1+168=167 -2+84=82 -3+56=53 -4+42=38 -6+28=22 -7+24=17 -8+21=13 -12+14=2
Calculeu la suma de cada parell.
a=-12 b=14
La solució és la parella que atorga 2 de suma.
\left(8x^{2}-12x\right)+\left(14x-21\right)
Reescriviu 8x^{2}+2x-21 com a \left(8x^{2}-12x\right)+\left(14x-21\right).
4x\left(2x-3\right)+7\left(2x-3\right)
4x al primer grup i 7 al segon grup.
\left(2x-3\right)\left(4x+7\right)
Simplifiqueu el terme comú 2x-3 mitjançant la propietat distributiva.
x=\frac{3}{2} x=-\frac{7}{4}
Per trobar solucions d'equació, resoleu 2x-3=0 i 4x+7=0.
8x^{2}+2x=21
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
8x^{2}+2x-21=21-21
Resteu 21 als dos costats de l'equació.
8x^{2}+2x-21=0
En restar 21 a si mateix s'obté 0.
x=\frac{-2±\sqrt{2^{2}-4\times 8\left(-21\right)}}{2\times 8}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 8 per a, 2 per b i -21 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-2±\sqrt{4-4\times 8\left(-21\right)}}{2\times 8}
Eleveu 2 al quadrat.
x=\frac{-2±\sqrt{4-32\left(-21\right)}}{2\times 8}
Multipliqueu -4 per 8.
x=\frac{-2±\sqrt{4+672}}{2\times 8}
Multipliqueu -32 per -21.
x=\frac{-2±\sqrt{676}}{2\times 8}
Sumeu 4 i 672.
x=\frac{-2±26}{2\times 8}
Calculeu l'arrel quadrada de 676.
x=\frac{-2±26}{16}
Multipliqueu 2 per 8.
x=\frac{24}{16}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-2±26}{16} quan ± és més. Sumeu -2 i 26.
x=\frac{3}{2}
Redueix la fracció \frac{24}{16} al màxim extraient i anul·lant 8.
x=-\frac{28}{16}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-2±26}{16} quan ± és menys. Resteu 26 de -2.
x=-\frac{7}{4}
Redueix la fracció \frac{-28}{16} al màxim extraient i anul·lant 4.
x=\frac{3}{2} x=-\frac{7}{4}
L'equació ja s'ha resolt.
8x^{2}+2x=21
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
\frac{8x^{2}+2x}{8}=\frac{21}{8}
Dividiu els dos costats per 8.
x^{2}+\frac{2}{8}x=\frac{21}{8}
En dividir per 8 es desfà la multiplicació per 8.
x^{2}+\frac{1}{4}x=\frac{21}{8}
Redueix la fracció \frac{2}{8} al màxim extraient i anul·lant 2.
x^{2}+\frac{1}{4}x+\left(\frac{1}{8}\right)^{2}=\frac{21}{8}+\left(\frac{1}{8}\right)^{2}
Dividiu \frac{1}{4}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{1}{8}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{1}{8} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{1}{4}x+\frac{1}{64}=\frac{21}{8}+\frac{1}{64}
Per elevar \frac{1}{8} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+\frac{1}{4}x+\frac{1}{64}=\frac{169}{64}
Sumeu \frac{21}{8} i \frac{1}{64} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x+\frac{1}{8}\right)^{2}=\frac{169}{64}
Factor x^{2}+\frac{1}{4}x+\frac{1}{64}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{1}{8}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{169}{64}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{1}{8}=\frac{13}{8} x+\frac{1}{8}=-\frac{13}{8}
Simplifiqueu.
x=\frac{3}{2} x=-\frac{7}{4}
Resteu \frac{1}{8} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}