Resoleu n
n = \frac{\sqrt{62809} + 53}{8} \approx 37,952154754
n=\frac{53-\sqrt{62809}}{8}\approx -24,702154754
Compartir
Copiat al porta-retalls
8n^{2}-106n-7500=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
n=\frac{-\left(-106\right)±\sqrt{\left(-106\right)^{2}-4\times 8\left(-7500\right)}}{2\times 8}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 8 per a, -106 per b i -7500 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
n=\frac{-\left(-106\right)±\sqrt{11236-4\times 8\left(-7500\right)}}{2\times 8}
Eleveu -106 al quadrat.
n=\frac{-\left(-106\right)±\sqrt{11236-32\left(-7500\right)}}{2\times 8}
Multipliqueu -4 per 8.
n=\frac{-\left(-106\right)±\sqrt{11236+240000}}{2\times 8}
Multipliqueu -32 per -7500.
n=\frac{-\left(-106\right)±\sqrt{251236}}{2\times 8}
Sumeu 11236 i 240000.
n=\frac{-\left(-106\right)±2\sqrt{62809}}{2\times 8}
Calculeu l'arrel quadrada de 251236.
n=\frac{106±2\sqrt{62809}}{2\times 8}
El contrari de -106 és 106.
n=\frac{106±2\sqrt{62809}}{16}
Multipliqueu 2 per 8.
n=\frac{2\sqrt{62809}+106}{16}
Ara resoleu l'equació n=\frac{106±2\sqrt{62809}}{16} quan ± és més. Sumeu 106 i 2\sqrt{62809}.
n=\frac{\sqrt{62809}+53}{8}
Dividiu 106+2\sqrt{62809} per 16.
n=\frac{106-2\sqrt{62809}}{16}
Ara resoleu l'equació n=\frac{106±2\sqrt{62809}}{16} quan ± és menys. Resteu 2\sqrt{62809} de 106.
n=\frac{53-\sqrt{62809}}{8}
Dividiu 106-2\sqrt{62809} per 16.
n=\frac{\sqrt{62809}+53}{8} n=\frac{53-\sqrt{62809}}{8}
L'equació ja s'ha resolt.
8n^{2}-106n-7500=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
8n^{2}-106n-7500-\left(-7500\right)=-\left(-7500\right)
Sumeu 7500 als dos costats de l'equació.
8n^{2}-106n=-\left(-7500\right)
En restar -7500 a si mateix s'obté 0.
8n^{2}-106n=7500
Resteu -7500 de 0.
\frac{8n^{2}-106n}{8}=\frac{7500}{8}
Dividiu els dos costats per 8.
n^{2}+\left(-\frac{106}{8}\right)n=\frac{7500}{8}
En dividir per 8 es desfà la multiplicació per 8.
n^{2}-\frac{53}{4}n=\frac{7500}{8}
Redueix la fracció \frac{-106}{8} al màxim extraient i anul·lant 2.
n^{2}-\frac{53}{4}n=\frac{1875}{2}
Redueix la fracció \frac{7500}{8} al màxim extraient i anul·lant 4.
n^{2}-\frac{53}{4}n+\left(-\frac{53}{8}\right)^{2}=\frac{1875}{2}+\left(-\frac{53}{8}\right)^{2}
Dividiu -\frac{53}{4}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{53}{8}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{53}{8} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
n^{2}-\frac{53}{4}n+\frac{2809}{64}=\frac{1875}{2}+\frac{2809}{64}
Per elevar -\frac{53}{8} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
n^{2}-\frac{53}{4}n+\frac{2809}{64}=\frac{62809}{64}
Sumeu \frac{1875}{2} i \frac{2809}{64} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(n-\frac{53}{8}\right)^{2}=\frac{62809}{64}
Factor n^{2}-\frac{53}{4}n+\frac{2809}{64}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(n-\frac{53}{8}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{62809}{64}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
n-\frac{53}{8}=\frac{\sqrt{62809}}{8} n-\frac{53}{8}=-\frac{\sqrt{62809}}{8}
Simplifiqueu.
n=\frac{\sqrt{62809}+53}{8} n=\frac{53-\sqrt{62809}}{8}
Sumeu \frac{53}{8} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}