Resoleu x
x = \frac{\sqrt{41} + 3}{8} \approx 1,17539053
x=\frac{3-\sqrt{41}}{8}\approx -0,42539053
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
8x^{2}-6x-4=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-\left(-6\right)±\sqrt{\left(-6\right)^{2}-4\times 8\left(-4\right)}}{2\times 8}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 8 per a, -6 per b i -4 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-6\right)±\sqrt{36-4\times 8\left(-4\right)}}{2\times 8}
Eleveu -6 al quadrat.
x=\frac{-\left(-6\right)±\sqrt{36-32\left(-4\right)}}{2\times 8}
Multipliqueu -4 per 8.
x=\frac{-\left(-6\right)±\sqrt{36+128}}{2\times 8}
Multipliqueu -32 per -4.
x=\frac{-\left(-6\right)±\sqrt{164}}{2\times 8}
Sumeu 36 i 128.
x=\frac{-\left(-6\right)±2\sqrt{41}}{2\times 8}
Calculeu l'arrel quadrada de 164.
x=\frac{6±2\sqrt{41}}{2\times 8}
El contrari de -6 és 6.
x=\frac{6±2\sqrt{41}}{16}
Multipliqueu 2 per 8.
x=\frac{2\sqrt{41}+6}{16}
Ara resoleu l'equació x=\frac{6±2\sqrt{41}}{16} quan ± és més. Sumeu 6 i 2\sqrt{41}.
x=\frac{\sqrt{41}+3}{8}
Dividiu 6+2\sqrt{41} per 16.
x=\frac{6-2\sqrt{41}}{16}
Ara resoleu l'equació x=\frac{6±2\sqrt{41}}{16} quan ± és menys. Resteu 2\sqrt{41} de 6.
x=\frac{3-\sqrt{41}}{8}
Dividiu 6-2\sqrt{41} per 16.
x=\frac{\sqrt{41}+3}{8} x=\frac{3-\sqrt{41}}{8}
L'equació ja s'ha resolt.
8x^{2}-6x-4=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
8x^{2}-6x-4-\left(-4\right)=-\left(-4\right)
Sumeu 4 als dos costats de l'equació.
8x^{2}-6x=-\left(-4\right)
En restar -4 a si mateix s'obté 0.
8x^{2}-6x=4
Resteu -4 de 0.
\frac{8x^{2}-6x}{8}=\frac{4}{8}
Dividiu els dos costats per 8.
x^{2}+\left(-\frac{6}{8}\right)x=\frac{4}{8}
En dividir per 8 es desfà la multiplicació per 8.
x^{2}-\frac{3}{4}x=\frac{4}{8}
Redueix la fracció \frac{-6}{8} al màxim extraient i anul·lant 2.
x^{2}-\frac{3}{4}x=\frac{1}{2}
Redueix la fracció \frac{4}{8} al màxim extraient i anul·lant 4.
x^{2}-\frac{3}{4}x+\left(-\frac{3}{8}\right)^{2}=\frac{1}{2}+\left(-\frac{3}{8}\right)^{2}
Dividiu -\frac{3}{4}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{3}{8}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{3}{8} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-\frac{3}{4}x+\frac{9}{64}=\frac{1}{2}+\frac{9}{64}
Per elevar -\frac{3}{8} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-\frac{3}{4}x+\frac{9}{64}=\frac{41}{64}
Sumeu \frac{1}{2} i \frac{9}{64} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x-\frac{3}{8}\right)^{2}=\frac{41}{64}
Factor x^{2}-\frac{3}{4}x+\frac{9}{64}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{3}{8}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{41}{64}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{3}{8}=\frac{\sqrt{41}}{8} x-\frac{3}{8}=-\frac{\sqrt{41}}{8}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{41}+3}{8} x=\frac{3-\sqrt{41}}{8}
Sumeu \frac{3}{8} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}