Resoleu x
x=\frac{\sqrt{65}-3}{8}\approx 0,632782219
x=\frac{-\sqrt{65}-3}{8}\approx -1,382782219
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
8x^{2}+6x=7
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
8x^{2}+6x-7=7-7
Resteu 7 als dos costats de l'equació.
8x^{2}+6x-7=0
En restar 7 a si mateix s'obté 0.
x=\frac{-6±\sqrt{6^{2}-4\times 8\left(-7\right)}}{2\times 8}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 8 per a, 6 per b i -7 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-6±\sqrt{36-4\times 8\left(-7\right)}}{2\times 8}
Eleveu 6 al quadrat.
x=\frac{-6±\sqrt{36-32\left(-7\right)}}{2\times 8}
Multipliqueu -4 per 8.
x=\frac{-6±\sqrt{36+224}}{2\times 8}
Multipliqueu -32 per -7.
x=\frac{-6±\sqrt{260}}{2\times 8}
Sumeu 36 i 224.
x=\frac{-6±2\sqrt{65}}{2\times 8}
Calculeu l'arrel quadrada de 260.
x=\frac{-6±2\sqrt{65}}{16}
Multipliqueu 2 per 8.
x=\frac{2\sqrt{65}-6}{16}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-6±2\sqrt{65}}{16} quan ± és més. Sumeu -6 i 2\sqrt{65}.
x=\frac{\sqrt{65}-3}{8}
Dividiu -6+2\sqrt{65} per 16.
x=\frac{-2\sqrt{65}-6}{16}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-6±2\sqrt{65}}{16} quan ± és menys. Resteu 2\sqrt{65} de -6.
x=\frac{-\sqrt{65}-3}{8}
Dividiu -6-2\sqrt{65} per 16.
x=\frac{\sqrt{65}-3}{8} x=\frac{-\sqrt{65}-3}{8}
L'equació ja s'ha resolt.
8x^{2}+6x=7
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
\frac{8x^{2}+6x}{8}=\frac{7}{8}
Dividiu els dos costats per 8.
x^{2}+\frac{6}{8}x=\frac{7}{8}
En dividir per 8 es desfà la multiplicació per 8.
x^{2}+\frac{3}{4}x=\frac{7}{8}
Redueix la fracció \frac{6}{8} al màxim extraient i anul·lant 2.
x^{2}+\frac{3}{4}x+\left(\frac{3}{8}\right)^{2}=\frac{7}{8}+\left(\frac{3}{8}\right)^{2}
Dividiu \frac{3}{4}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{3}{8}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{3}{8} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{3}{4}x+\frac{9}{64}=\frac{7}{8}+\frac{9}{64}
Per elevar \frac{3}{8} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+\frac{3}{4}x+\frac{9}{64}=\frac{65}{64}
Sumeu \frac{7}{8} i \frac{9}{64} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x+\frac{3}{8}\right)^{2}=\frac{65}{64}
Factor x^{2}+\frac{3}{4}x+\frac{9}{64}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{3}{8}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{65}{64}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{3}{8}=\frac{\sqrt{65}}{8} x+\frac{3}{8}=-\frac{\sqrt{65}}{8}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{65}-3}{8} x=\frac{-\sqrt{65}-3}{8}
Resteu \frac{3}{8} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}