Resoleu x
x=\frac{3\sqrt{21}}{14}+1\approx 1,981980506
x=-\frac{3\sqrt{21}}{14}+1\approx 0,018019494
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
7x^{2}-14x+\frac{1}{4}=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-\left(-14\right)±\sqrt{\left(-14\right)^{2}-4\times 7\times \frac{1}{4}}}{2\times 7}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 7 per a, -14 per b i \frac{1}{4} per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-14\right)±\sqrt{196-4\times 7\times \frac{1}{4}}}{2\times 7}
Eleveu -14 al quadrat.
x=\frac{-\left(-14\right)±\sqrt{196-28\times \frac{1}{4}}}{2\times 7}
Multipliqueu -4 per 7.
x=\frac{-\left(-14\right)±\sqrt{196-7}}{2\times 7}
Multipliqueu -28 per \frac{1}{4}.
x=\frac{-\left(-14\right)±\sqrt{189}}{2\times 7}
Sumeu 196 i -7.
x=\frac{-\left(-14\right)±3\sqrt{21}}{2\times 7}
Calculeu l'arrel quadrada de 189.
x=\frac{14±3\sqrt{21}}{2\times 7}
El contrari de -14 és 14.
x=\frac{14±3\sqrt{21}}{14}
Multipliqueu 2 per 7.
x=\frac{3\sqrt{21}+14}{14}
Ara resoleu l'equació x=\frac{14±3\sqrt{21}}{14} quan ± és més. Sumeu 14 i 3\sqrt{21}.
x=\frac{3\sqrt{21}}{14}+1
Dividiu 14+3\sqrt{21} per 14.
x=\frac{14-3\sqrt{21}}{14}
Ara resoleu l'equació x=\frac{14±3\sqrt{21}}{14} quan ± és menys. Resteu 3\sqrt{21} de 14.
x=-\frac{3\sqrt{21}}{14}+1
Dividiu 14-3\sqrt{21} per 14.
x=\frac{3\sqrt{21}}{14}+1 x=-\frac{3\sqrt{21}}{14}+1
L'equació ja s'ha resolt.
7x^{2}-14x+\frac{1}{4}=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
7x^{2}-14x+\frac{1}{4}-\frac{1}{4}=-\frac{1}{4}
Resteu \frac{1}{4} als dos costats de l'equació.
7x^{2}-14x=-\frac{1}{4}
En restar \frac{1}{4} a si mateix s'obté 0.
\frac{7x^{2}-14x}{7}=-\frac{\frac{1}{4}}{7}
Dividiu els dos costats per 7.
x^{2}+\left(-\frac{14}{7}\right)x=-\frac{\frac{1}{4}}{7}
En dividir per 7 es desfà la multiplicació per 7.
x^{2}-2x=-\frac{\frac{1}{4}}{7}
Dividiu -14 per 7.
x^{2}-2x=-\frac{1}{28}
Dividiu -\frac{1}{4} per 7.
x^{2}-2x+1=-\frac{1}{28}+1
Dividiu -2, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -1. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -1 als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-2x+1=\frac{27}{28}
Sumeu -\frac{1}{28} i 1.
\left(x-1\right)^{2}=\frac{27}{28}
Factor x^{2}-2x+1. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-1\right)^{2}}=\sqrt{\frac{27}{28}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-1=\frac{3\sqrt{21}}{14} x-1=-\frac{3\sqrt{21}}{14}
Simplifiqueu.
x=\frac{3\sqrt{21}}{14}+1 x=-\frac{3\sqrt{21}}{14}+1
Sumeu 1 als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}