Resoleu x
x=\frac{6\sqrt{2}-4}{7}\approx 0,640754482
x=\frac{-6\sqrt{2}-4}{7}\approx -1,783611625
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
7x^{2}+8x-8=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-8±\sqrt{8^{2}-4\times 7\left(-8\right)}}{2\times 7}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 7 per a, 8 per b i -8 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-8±\sqrt{64-4\times 7\left(-8\right)}}{2\times 7}
Eleveu 8 al quadrat.
x=\frac{-8±\sqrt{64-28\left(-8\right)}}{2\times 7}
Multipliqueu -4 per 7.
x=\frac{-8±\sqrt{64+224}}{2\times 7}
Multipliqueu -28 per -8.
x=\frac{-8±\sqrt{288}}{2\times 7}
Sumeu 64 i 224.
x=\frac{-8±12\sqrt{2}}{2\times 7}
Calculeu l'arrel quadrada de 288.
x=\frac{-8±12\sqrt{2}}{14}
Multipliqueu 2 per 7.
x=\frac{12\sqrt{2}-8}{14}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-8±12\sqrt{2}}{14} quan ± és més. Sumeu -8 i 12\sqrt{2}.
x=\frac{6\sqrt{2}-4}{7}
Dividiu -8+12\sqrt{2} per 14.
x=\frac{-12\sqrt{2}-8}{14}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-8±12\sqrt{2}}{14} quan ± és menys. Resteu 12\sqrt{2} de -8.
x=\frac{-6\sqrt{2}-4}{7}
Dividiu -8-12\sqrt{2} per 14.
x=\frac{6\sqrt{2}-4}{7} x=\frac{-6\sqrt{2}-4}{7}
L'equació ja s'ha resolt.
7x^{2}+8x-8=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
7x^{2}+8x-8-\left(-8\right)=-\left(-8\right)
Sumeu 8 als dos costats de l'equació.
7x^{2}+8x=-\left(-8\right)
En restar -8 a si mateix s'obté 0.
7x^{2}+8x=8
Resteu -8 de 0.
\frac{7x^{2}+8x}{7}=\frac{8}{7}
Dividiu els dos costats per 7.
x^{2}+\frac{8}{7}x=\frac{8}{7}
En dividir per 7 es desfà la multiplicació per 7.
x^{2}+\frac{8}{7}x+\left(\frac{4}{7}\right)^{2}=\frac{8}{7}+\left(\frac{4}{7}\right)^{2}
Dividiu \frac{8}{7}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{4}{7}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{4}{7} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{8}{7}x+\frac{16}{49}=\frac{8}{7}+\frac{16}{49}
Per elevar \frac{4}{7} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+\frac{8}{7}x+\frac{16}{49}=\frac{72}{49}
Sumeu \frac{8}{7} i \frac{16}{49} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x+\frac{4}{7}\right)^{2}=\frac{72}{49}
Factor x^{2}+\frac{8}{7}x+\frac{16}{49}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{4}{7}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{72}{49}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{4}{7}=\frac{6\sqrt{2}}{7} x+\frac{4}{7}=-\frac{6\sqrt{2}}{7}
Simplifiqueu.
x=\frac{6\sqrt{2}-4}{7} x=\frac{-6\sqrt{2}-4}{7}
Resteu \frac{4}{7} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}