Resoleu t
t = \frac{\sqrt{39} + 5}{7} \approx 1,606428285
t=\frac{5-\sqrt{39}}{7}\approx -0,177856857
Compartir
Copiat al porta-retalls
7t^{2}-10t-2=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
t=\frac{-\left(-10\right)±\sqrt{\left(-10\right)^{2}-4\times 7\left(-2\right)}}{2\times 7}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 7 per a, -10 per b i -2 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
t=\frac{-\left(-10\right)±\sqrt{100-4\times 7\left(-2\right)}}{2\times 7}
Eleveu -10 al quadrat.
t=\frac{-\left(-10\right)±\sqrt{100-28\left(-2\right)}}{2\times 7}
Multipliqueu -4 per 7.
t=\frac{-\left(-10\right)±\sqrt{100+56}}{2\times 7}
Multipliqueu -28 per -2.
t=\frac{-\left(-10\right)±\sqrt{156}}{2\times 7}
Sumeu 100 i 56.
t=\frac{-\left(-10\right)±2\sqrt{39}}{2\times 7}
Calculeu l'arrel quadrada de 156.
t=\frac{10±2\sqrt{39}}{2\times 7}
El contrari de -10 és 10.
t=\frac{10±2\sqrt{39}}{14}
Multipliqueu 2 per 7.
t=\frac{2\sqrt{39}+10}{14}
Ara resoleu l'equació t=\frac{10±2\sqrt{39}}{14} quan ± és més. Sumeu 10 i 2\sqrt{39}.
t=\frac{\sqrt{39}+5}{7}
Dividiu 10+2\sqrt{39} per 14.
t=\frac{10-2\sqrt{39}}{14}
Ara resoleu l'equació t=\frac{10±2\sqrt{39}}{14} quan ± és menys. Resteu 2\sqrt{39} de 10.
t=\frac{5-\sqrt{39}}{7}
Dividiu 10-2\sqrt{39} per 14.
t=\frac{\sqrt{39}+5}{7} t=\frac{5-\sqrt{39}}{7}
L'equació ja s'ha resolt.
7t^{2}-10t-2=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
7t^{2}-10t-2-\left(-2\right)=-\left(-2\right)
Sumeu 2 als dos costats de l'equació.
7t^{2}-10t=-\left(-2\right)
En restar -2 a si mateix s'obté 0.
7t^{2}-10t=2
Resteu -2 de 0.
\frac{7t^{2}-10t}{7}=\frac{2}{7}
Dividiu els dos costats per 7.
t^{2}-\frac{10}{7}t=\frac{2}{7}
En dividir per 7 es desfà la multiplicació per 7.
t^{2}-\frac{10}{7}t+\left(-\frac{5}{7}\right)^{2}=\frac{2}{7}+\left(-\frac{5}{7}\right)^{2}
Dividiu -\frac{10}{7}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{5}{7}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{5}{7} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
t^{2}-\frac{10}{7}t+\frac{25}{49}=\frac{2}{7}+\frac{25}{49}
Per elevar -\frac{5}{7} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
t^{2}-\frac{10}{7}t+\frac{25}{49}=\frac{39}{49}
Sumeu \frac{2}{7} i \frac{25}{49} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(t-\frac{5}{7}\right)^{2}=\frac{39}{49}
Factor t^{2}-\frac{10}{7}t+\frac{25}{49}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(t-\frac{5}{7}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{39}{49}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
t-\frac{5}{7}=\frac{\sqrt{39}}{7} t-\frac{5}{7}=-\frac{\sqrt{39}}{7}
Simplifiqueu.
t=\frac{\sqrt{39}+5}{7} t=\frac{5-\sqrt{39}}{7}
Sumeu \frac{5}{7} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}